I allí davant mateix hi ha el penyal d'Ifac, enèrgica i llisa erupció de pedra, de tres-cents vint-i-vuit metres d'elevació. La bèstia, solitària i d'un marronenc vermellós o fosc i amb la base tenyida de verds retintats, posseeix una presència ferotge, brava. A ponent del penyal hi ha un portet de dibuix perfecte, amb barques de bou amarades. L'aigua és verda, contrastant amb la de fora, d'absoluta blavositat. La badia té dues milles i mitja i és un arc obert a les ventades dels quadrants de sota. Amb una migjornada espessa, el xiulo del vent ve atapeït de salnitre i gotes de mar. L'aigua té unes blancositats com si hi haguessin abocat llet.