Horta era, i és encara avui, un lloc bellíssim, al peu de la serra agresta, tocant a una plana en declivi vers altres confins, tancats així mateix per un horitzó de muntanyes, les de Cavalls i de Pàndols. Horta es realment un poble «cubista», amb el perfil de seves cases fortament contrastat en cubs, l'un damunt de l'altre, amb el ple i el buit de les seves masses i forats-espai, homologant-se tot allò en un conjunt presidit per l'església. És un poble antic fent d'estrep a una església antiga. El resultat és perfecte. Tot són formes molt estructurades i simples, de volums arquitectònics, favorables al tractament geomètric. A la seva dreta es dreça l'estructura cònica de Santa Bàrbara, amb el convent de Sant Salvador d'Horta. Al fons, el teló geomètric dels ports de muntanya i les «Roques de Benet». Els ulls del pintor abastaven profundament els racons ombrius, els corrents d'aigua gelada, els matolls salvatges. Contemplant la silenciosa filera de cims, el gris delimitant el verd, alguna parcel·la roja de sembradura, el tall d'una gorja pètria en el fons de la qual corria amb seguretat l'aigua cristal·lina d'un corrent. La llum càlida, vermellosa, l'atmosfera seca, l'ambigüitat dels de verds s'escampa àmpliament per tots aquells indrets.