Hores de bufalvents
Montserrat blau-argentat
com la flor de la foixarda,
resplendeixes isolat
damunt la terra isarda,
Fa un dia clar de febrer
Han florit les bufalagues.
(Branqueta clara, jo sé
les flors que tu mig amagues.)
He passejat lentament
pels pins de capçada escassa,
Si no alena un floc de vent,
aturo la passa.
Veig terrers, rosat i pur
veig un mur de pedra seca,
la foixarda a peu de mur
que m'embabieca,
I al davant el Montserrat,
quina llum més fina!
Passo el temps com un albat,
tot ull i tot nina.
Hores de febrer gentils,
com us feu eternes.
Em ric dels abrils
i les flors externes,
La foixarda al peu
i el Montserrat a l'altura:
vosaltres sereu
la joia més pura.