Hi ha en aquest carrer de Carders una capelleta. És la de Marcús. No sabem si s'hi diu missa: nosaltres 1'havem vist sempre tancada. És una capella que ens recorda per la seva forma les que, d'infants, tinguérem per joguines: la teulada en angle, la gran portalada, un petit pòrtic amb una petita graonada... Com a les de joguina, posaríem en aquesta capella uns santets i uns candelers de plom, hi cremaríem unes primes candeles verdes o vermelles.
Té un aire humil, simpàtic la capella de Marcús. Antigament, des del seu pòrtic, el rector o custodi donava, amb tot el cerimonial, la benedicció als correus que eixien de la ciutat. Segons llegim, aquesta capella fou "fundada en 1166 per un ric comerciant anomenat Bernat Marcús".
És una capelleta d'estampa, d'il·lustració de novel·la vuitcentista: usurpació de fortuna, amors contrariats, assalts a una diligència, guerreres escenes de l'última carlinada, joc, ganivetades, càstig dels traïdors i triomf de l'amor veritable.