Flor tardana
Camí de la vellesa,
la Tana i el Galant,
refent la jovenesa,
floreixen un infant.
Tant que ells el desitjaven
al bo de llur vigor!
Quan ja no ho esperaven,
rebrota llur amor;
formosa flor tardana
de flaire refrescant,
la joia de la Tana,
la perla del Galant.
Llurs cors, vencent la cendra,
de nou han flamejat
davant la vida tendra
del fill que els ha arribat.
La mare, amb amoretes,
el gronxa en el bressol;
i, fent-li ballmanetes,
el pare sempre es dol.
— ¿Per què plores, bon pare,
si riu el nostre infant?
— Sols ploro, bona mare,
perquè no el veuré gran!