Espigolalles
Sol ardent. Bella collita
per l'extens ametllerar.
«Arri, arri, somereta:
anirem a espigolar... »
La gerreta plena d'aigua
i al cistell el berenar,
si d'espigues no se'n troben,
de records bé n'hi haurà.
Ben cordada l'espardenya,
quin delit ve de cantar
per pinars i conradissos
amb el fresc embat de mar!
Les tonades de la terra
Déu les vulgui conservar,
i les danses a la lluna
que la son fan allunyar.
Castanyetes que emmudíreu,
altre temps quin repicar!
Vostres cintes virolades
feia l'aire voleiar,
vostres cintes beneïdes,
que ara em plau de venerar
com a deixes d'una joia
que amb la fe s'agermanà.
Oh el llegir de l'Evangeli,
com escau en català!
Oh la missa dels diumenges
al redós d'aquell altar
blanc de calç amb sant Jeroni
del vell quadre casolà!
Oh la vida sense enveges,
que és tan bona com el pa!
El casal antic d'anyades
per sos flancs veu rodolar
clarors d'auba i llum de posta,
qui en podria els jorns comptar?
Prou la bresca rustiqueja,
mes la mel que a dins hi ha
té dolçor que reconforta,
benaurat qui la gustà!
Ai, Maria, Mariel·la,
que n'ets lluny per no tornar!