En Quadrado (fragment)
Res d'estirament repulsiu. Una certa ironia típica, concentrada en una rialleta plena d'amabilitat que gairebé mai no el deixava, era un dels trets principals del seu caràcter, acollidor per excel·lència, especialment dels humils.
I no parlam ja del gran amic que ell fou dels necessitats, i en el seu doble aspecte, material i moral, vera providència del seu temps; parlam d'aquella bonhomia innata i personalíssima que emanava de tot ell, i que tantes vegades pogué comprovar qui aquestes ratlles escriu, fins al punt de sentir-ne veritable confusió: que aquell home, que de tots era tingut per un home-cim, fos tan simplement planer i cordial en el tracte de gents. Parlar a cada u el seu propi llenguatge, d'una manera tan plena d'encís com dejuna d'artifici, una palesa inclinació a scherzare innocentment amb les pròpies ocurrències, era cosa corrent en ell. Per lloar el paisatge muntanyenc de Mallorca, per exemple, deia un dia que les alzines, els penyals i els pins eren com la llet, els ous i el sucre, que sempre fan bona mescla. De les alzines, n'era un enamorat. Deia que -abans les sentia al cor que no a la vista.