En la paret que correspon a l'interior de la galeria, paret massissa, d'uns tres pams de gruixa, com totes les demés, s'hi troba la porta d'entrada, l'única porta, doble i forrada de planxa de ferro interiorment, amb un finestró, que s'obre de dalt a baix, en la seva part mitja, formant el batent part de fóra com una lleixa, per on el pres rep el menjar; damunt d'aquest batiport hi ha un petit forat, que s'eixampla en embut esfèric de la banda de dintre i serveix per als menesters de la vigilància. Mirant per aquest forat, que anomenen la mirilla, el personal pot veure tota la cel·la i enterar-se de lo que fa el seu habitant, sense necessitat d'obrir la porta.
Entrant, a la dreta d'aquesta i en el recó, hi ha el wàter, amb el dipòsit de l'aigua, penjat prop del sostre, la descàrrega del qual se fa dues vegades al dia des de fora. Més enllà, seguint la inspecció pel mateix costat i en la paret lateral, s'hi troba la pica de l'aigua, amb aixeta i dipòsit d'una mitja dotzena de litres de cabuda. Per lo que més tard vaig veure, aquest dipòsit s'omple dos cops cada dia, havent de servir indistintament per a la beguda del pres i la neteja diària dels seus utensilis i de la seva persona. Tant la pica com el wàter són de ferro colat, recobert d'una capa de pintura a l'oli. Naturalment, amb la humitat continuada, aquesta capa de pintura desapareix tot seguit, formant-s'hi unes clapes d'engrut, amb aspecte de repugnant llatzeria. L'interior del wàter sobretot, a conseqüència de les emanacions amoniacals, sembla talment recobert de llotosa posterma. A l'istiu el seu tuf ha d'esser inaguantable.
Enllà de la pica, en el mateix pany de paret, clavada en aquesta i sostinguda part de sota per uns tirants de ferro que formen escaire, hi ha una tauleta, de cosa de cinc pams de llarg per tres d'ample. Al damunt, a alçada d'home, una llarga lleixa, també de fusta i clavada de la mateixa manera. Al costat de la taula, un massís tamboret, rodó i amb tres peus, fermat per una cadena, que no el deixa moure sinó en petit radi.
L'altre pany lateral gairebé l'ocupa tot el llit, un llit de ferro, clavat horitzontalment per medi d'unes barres amb xarneres, que de dia permeten aixecar-lo tot, en el sentit de l'amplada, fins a tenir-lo en posició vertical, aplicat contra la paret i mantingut per un baldó, deixant mes lliure el petit espai de la cel·la. Quan el llit és parat, entre ell i la taula descrita no hi queda lloc sinó per a la cadira de braços.
En la paret del fons, la que dona al defora, i a una alçada molt superior a la normal de l'home, s'obre la finestra, de forma apaïsada, aproximadament d'un metre de llarg per quatre pams d'ample.