El districte V (Fragment)
En aquests carrers s'arma una mena de mercat ple de crits i pudors. Hi ha peix pudent, tomàquets avariats, plàtans podrits, verdures de les que es donen a les gallines. Les dones van brutes, esparracades. Han perdut, ja, tota feminitat. Són éssers insexuats, mancats de tot encís.
Però, entenem-nos: ¿són aquestes les dones dolentes, les dones fatals, les dones de novel·la? No: són les dones pobres, són les dones ensorrades fins al coll en el llot de la misèria, són les dones dels obrers. Perquè, cal dir que en aquest barri maleït, en aquest barri de fulletí, també hi viuen obrers, més dels que hom pensa. Obrers que es dediquen a les feines més penoses, més feixugues, pobres bèsties de càrrega, que treballen de sol a sol per no poder menjar, per no poder viure en una habitació confortable.
A les portes dels bordells hi ha una altra mena de dones: unes dones pintades d'una manera grotesca, abillades amb unes bates de coloraines; unes dones molt grasses, hidròpiques, amb uns pits i un ventre que els vessen cos avall, o flaques, esquelètiques, devorades per la tuberculosi.
Aquestes dones parlen amb les honrades, i s'ajuden unes i altres en les seves misèries. Les honrades no tenen per a les altres, les dels bordells, ni fàstic ni odi. Les consideren com una mena de treballadores que han tingut la desgràcia de dedicar-se a un ofici més pesat i menys agraït que els demés.
Fàstic i odi? Per què? Aquí, entre aquesta gent inculta i aixafada pel dolor i la misèria, hi ha més comprensió i més intel·ligència que en altres ambients de gent educada i rica. No es fa de la prostituta una santa, però se la tolera i se l'ajuda. Aquesta pobra gent tan execrada, aquesta pobra gent que, segons diuen, no té cap idea del Bé i el Mal ni cap responsabilitat moral, practica la fraternitat d'una manera admirable i digna de tot respecte.