Els segadors
Segueu arran, companys de feina!
Segueu arran, braus segadors!
No deixeu l'eina
tot regalant vostres suors!
Amb pols segur i enginy salvatge
la rossa vall aneu segant.
No us atureu! Tinguen coratge!
Brandeu la falç tot llampegant!
Segueu, segueu el blat dels altres!
Sueu, sueu,
que, per vosaltres,
serà ben car el pa que haureu!
Sueu, sueu!
Mireu, companys, batent les ales
quin vol d'ocells refiladors
que fuig de prop de les cigales
per no sentir llur cant mandrós!
Mireu, l'espai, com s'emboirina,
tot sent, fa poc, tan ras i net,
i, el ventijol, com despentina
l'extens sembrat, que es plany de set!
Mireu, el sol, com va enlairant-se
tot desplegant ses ales d'or!
La rossa vall, balancejant-se,
mostra amb orgull el seu tresor;
i el cel, boirós, com ensunyant-se,
sembla que mor.
Amb les garbes feu garberes
ben posades a fileres,
el mateix que un campament;
que han de dur-les a les eres,
per a batre, una altra gent.
Als ocells espigolaires
espargiu amb l'espantall.
No els planyeu: ells són cantaires
que no viuen del treball.
Segueu arran, companys de feina!
Segueu arran, braus segadors!
No deixeu l'eina
tot regalant vostres suors!
Ja heu arrasat la plana d'or.
Amb quin delit heu treballat!
De tant segar, fins s'han cansat
la vostra falç i el vostre cor.
No heu perdonat a les roselles;
no heu compadit a les formigues:
sols les espigues
s'han esgranat un xic per elles
i pels ocells, que, amb cantarelles,
han endolcit vostres fatigues.
Ja els heu segats, els camps dels altres!
Ja no hi ha res sinó rostoll.
La flor del pa no és per vosaltres!
No us donaran ni un jaç de boll!
Segueu, segueu el pa dels altres!
Sueu, sueu,
que, per vosaltres,
serà ben car el pa que haureu!
Sueu, sueu!