El torrent de Sóller
Sempre, per anys que visqui, recordaré amb delícia la meva primera anada a Sóller.
Era pel mes d'abril i els tarongers estaven en flor; havia plogut molt, aquell any; les fonts brollaven pertot, exuberants i fresques, i el torrent corria... aquell torrent desxondit i rioler, en el qual se miraven les cases de la vora, amb llurs terradets i parrals i cossiols florits. Les oronelles volaven frec a frec de l'aigua... Jo no havia somniat res mai com allò, ni tenia cor que em bastàs a separar-me d'aquell pont a on estava abocada presa d'una invencible atracció.
D'aleshores ençà, en voler fantasiar sobre bellesa autèntica, pensava en el torrent de Sóller, en les galeries i parrals de les casetes de sa vora, en els oronells que volaven frec a frec de l'aigua... aquell torrent era per a mi el somriure de l'encontrada més bella de la nostra illa d'or.
Enguany, en plena primavera, galantment convidada per una família benvolguda, vaig tornar a Sóller, en ferrocarril tot just estrenat.
A la ràpida visió dels meravellosos paratges que deixàvem enrere, havia sentit desvetllar-se en mi grans emocions; ja sols mancava la més dolça, el posar peu a terra en aquell paradís d'ensomni... Però a l'arribada, vaig sentir acopar-se les ales del cor... El torrent, aquell torrent ideal, ja no somreia, ofegat baix d'una volta trista, tan trista com la tapadora d'una caixa de mort!
No: ni l'excusa de la utilitat pública ni la comoditat d'un tramvia, no ens poden rescabalar del que hem perdut! No hi ha conhort pels amadors de la bellesa! Ja no ens queda mes que plànyer, a tots els que ens sentim encara una mica poetes... Si almanco poguéssim somniar la probabilitat d'una resurrecció –no del tot impossible, Déu meu! Oh! aleshores, quina claror triomfal! Sóller la més bella de les valls, la més gentil de les viles de Mallorca, recobrant la gràcia del somriure, d'aquell somriure seu, sense la qual no serà pus lo que era!
Oh, mos bons sollerics, aquell torrent! En nom de la Poesia, ressuscitau-lo! Salvau-ne, almenys, el que encara en resta!
Per caritat!