El silenci i la fosca omplien el paisatge adormit.

Autor: Baltasar Porcel i Pujol
Obra: Els argonautes (L'alba i la terra. Obres completes 1) , 1991

El silenci i la fosca omplien el paisatge adormit. Només el xiscle d'un ocell nocturn o la glopada remota d'una ona inesperada i minsa, trencaven la solitud silent de la nit a Cala En Basset, darrera Sant Telm, entre Punta Galera i el Morro de la Rajada, devers vuit-cents metres a gregal del Cap de Tramuntana de la Dragonera. No penetraven a la raconada els llampecs del far, que s'escabellaven per sobre la punta de la vella torre de defensa, abandonada. Titil·lava l'estelada, resplendia com vidre la pols argentífera de la carrera de santjaume. Per darrera la serralada que tancava la cala —el Puig de la Trapa, el Puig d'en Bolei, el Puig d'en Farineta, la Serra d'en Perxota— pujava una violenta claredat lívida que es projectava un tros cel amunt: era la lluna que ascendia, encara lluny. La cala, a redós del muntanyam, era una clotada de negror. Un mussol va cantar, les seves botzinades es diluïren, lentes.

I de sobte van esclatar llums i sorolls. A la mar va rebentar l'explosió de tres motors i la Botafoc bursà, Cala En Basset endins, obrint dos amples i rutilants talls d'aigua amb la seva proa alta i recta, mentre al pont s'encenia un focus poderós, dirigit a terra: el sector de l'embarcador, al qual van acudir, sorgits des del rocam de la costa, una colla d'homes, que esperaven, drets i encegats, l'atracament de la llanxa. Al mateix temps, al capdamunt de la cala, s'engegaven també dos poderosos motors, brostaven fars, i un Pegaso i un Land Rover emprenien un cautelós descens en direcció a la platja de la cala, pel camí estret, de successives corbes.

Va atracar l'embarcació, van tirar una planxa i n'estengueren unes quantes per sobre les roques desiguals, que arribaven fins als còdols de la platjota. I va començar una activitat frenètica: els mariners obriren les cambres de les bodegues, on van saltar uns quants homes, que agafaven caixes i fardells i els passaven als que anaven pujant a coberta. S'establí una ràpida renglera de siluetes monstruosament geperudes que trotaven, i a voltes ensopegaven, des de la Botafoc als camions. El focus de la nau retallava aquella desfilada de ballarugues. Només se sentia el pistoneig sord dels motors i el frec i el panteix dels homes carregats.