El port de pescadors de Cambrils...

Autor: Joan Maria Pujals i Vallvé
Obra: Paisatges de Tarragona (Costa Daurada) , 1995

El port de pescadors de Cambrils encara fa prevaler la seva enorme personalitat per sobre del fet turístic. El turisme mai no farà recular la vida marinera de Cambrils, perquè és el mateix turisme qui en reclama la presència. El port és un atractiu al qual no li cal cap afegitó. La seva fascinació rau en la mateixa activitat marinera i pescadora. Els motors de les barques, quan entren o surten, són com els batecs del cor del port, amarat de sentor de brea, salobre i peix que tot plegat produeix una olor nova difícil de definir, i que només podeu sentir als ports de pescadors. A l'estiu, aqueixa sentor única pren la intensitat d'una sensualitat primària que gairebé es pot palpar en l'aire gruixut i pesant. Cap a llevant, les platges s'allarguen per la moderna i elegant urbanització creada al voltant de l'antic castell de Vilafortuny fins a entroncar amb les de Salou, amb les quals el Cambrils turístic ja forma un seguit urbà. Cambrils té ben definides dues viles, la marinera i la pagesa o menestral. Una i altra conserven la seva personalitat; la puixança d'ambdues és totalment harmònica. I la gastronomia és l'autèntic plat fort que li ha donat renom internacional. Terra endins, a uns dos o tres quilòmetres, s'hi troba el parc de Samà, als jardins del qual l'Ajuntament de Cambrils, en les nits d'estiu, organitza cada any el Festival Inter­nacional de Música de Cambra. Són uns jardins d'un regust colonial exuberant. L'edifici resi­dencial, el llac i el mobiliari del parc són un exemple monumental de l'estil que portaren els indians que havien fet fortuna a Amèrica.