El pont del Diable
De lluny, oh pont —estès d'una muntanya
a l'altra—, sembles suro treballat.
Algun infant ací l'ha col·locat
fent son pessebre nadalenc amb manya?
Creient-ho així, ningú mai no s'estranya
de trobar-te tothora acompanyat
de molsa i farigola, i de ramat
que ja no embadaleix flauta de canya.
Ets obra singular de mà atrevida
que el fang va repastar de nostra vida.
El diable? Llegenda que ha brostat.
Et somnio sovint, record d'estampa,
emplomallat del cavaller que escampa,
corrent per dalt, sa inútil vanitat.