El mercat de flors esdevé un esclat de llum i de colors en aquest matí de tardor que sembla una exultant primavera. Perfum de clavells i nards aroma l'aire humìt; el sol va daurant les façanes que formen el conjunt harmoniós de la gran plaça major.
Tothom que passa, fita el carilló de la torre de l'edifici de l'Ajuntament i ensems consulta l'hora al propi rellotge, i encontinent fa un gest ambigu, no volent refíar-se'n...
L'home també mira cap amunt, els ulls fíxos a les belles estàtues que ornamenten la sonyorívola façana de la Casa Consistorial. Sobtadament s'ha posat dempeus, mogut per una crida interna. Ell no ha vingut de tan lluny per romandre desqueferat en la contemplació de cap bellesa arquitectònica...
-Escolte, dona: quant val un pomell de flors?
-De quines en vol?
La carn premuda dels nards pujant per les vares àgils sembla voler preservar el propi perfum de la punyent aroma dels clavells, que amb diverses tonalitats atreuen l'atenció dels possibles compradors.
-Clavells, d'eixos...
En sentir-ne el preu, l'home pega mitja volta i se'n va fugint, sense dir res.
-Escolte, què, quant volia...?
De lluny, l'home ha fet un gest expressiu amb la mà i apressa el pas sense girar-se a donar explicacions.