El Mèdol
A Octavi Saltor
Ets ferida sagnant o copa d'or?
Copa d'or, on el verd s'acaramulla.
Harmonia vivent de pedra i fulla
que entra pels ulls i s'encomana al cor.
Pedra que per ser pedra mai no mor.
Pins i xiprers que el gebre no despulla.
Perennitat immòbil de l'agulla
que presideix, indemne, aquest tresor.
Copa al sol, maternal exuberància
de frondes, de remors i de fragància.
Magrana que els robins has escampat.
Encara en el seu pit de noble dama
més d'un joiell contempla com s'inflama,
sortit de tu, l'altívola ciutat.