El carrer de Ferran (fragment)
El carrer de Ferran és un carrer que el comerç ha fet famós. Hi han grans establiments, luxosos establiments, en altres carrers de Barcelona. Però el bon barceloní sols aprecia el luxe dels establiments del carrer de Ferran, que és un luxe sòlid, massís, autèntic.
El carrer és un carrer qualsevol, gris, impersonal. Ni massa llarg, ni massa estret. No convida a passejar-hi. La gent, però, hi passeja amb un gust extraordinari.
Aquesta gent i les llums dels aparadors donen al carrer un aspecte de fira. Però de fira on la concurrència és triada, on està reservat el dret d'admissió, com en certs cabarets de primera categoria. Una fira per als rics, per als senyors, per als que no tenen, a la vida, altra feina que comprar a totes les botigues.
Als aparadors del carrer de Ferran s'hi veuen les més belles inutilitats: brillants, maragdes, perles; pells de renard —de renard blau alguna que altra vegada—, d'ermini, de bisó, de marta; pistoles boniques com joguines i pipes de la casa Dunhill, que valen dotze duros; sedes japoneses i ventalls i marfils de Xina; perfums de Coty, d'Atkinson, de Bichara; porcellanes de Sevres i de Copenhanguen; vaixelles en les que s'ajunten la plata, l'or i el cristall de Bohèmia.
A l'hivern, sobretot, a l'hora del crepuscle el carrer té un gran aspecte. Està ple de gent, d'automòbils i de llum.— Hi manquen unes quantes modistes de prestigi per ésser la nostre rue de la Paix.
Als aparadors d'una d'aquestes botigues, a la casa Vilaró, s'hi veuen, una vegada a l'any, uns ventalls amb versos dels nostres millors poetes. És una pensada d'artista.
A la casa Vilaró hi ha una tertúlia d'homes de lletres, freqüentada per Ignasi Iglésies, Ambrosi Carrión, Ramon Vinyes i altres.