El cap de Salou és un amagatall de llegendes...

Autor: Joan Maria Pujals i Vallvé
Obra: De bat a bat (Paisatges de Tarragona) , 1991

El cap de Salou és un amagatall de llegendes: la Roca Falconera i la Cova del Lladre fan niu a la seva gegantina esquena rocosa. Temps era temps, els falcons hi tenien la seva plataforma, com un portaavions ancorat. Des d'allí aixecaven el vol, com uns avions lleugers de caça. Les tórtores salvatges que encara volen per la Torre Alta deuen ser hereves de les tórtores víctimes de l'avidesa d'aquells fal­cons... I algun lladregot-pirata devia amagar el contraban o el producte del seu robatori a la cova que serva el seu nom. Per sort aquest enorme penya-segat del cap de Salou encara guarda la seva original fesomia.

Com si es tractés d'una cursa, el port de Tarragona ha anat avançant vers el cap de Salou. El far del port tarragoní també va caminant com una cuca de llum, atret pel far salouenc més abrandat, estel fugaç que juga a la rata com un infant entremaliat, i que des de la seva talaia vigila tots els jocs nocturns. Uns amants senten que el seu bes apassionat és apunyalat pel ganivet de llum del far impertinent, i uns pescadors s'esglaien, creguts que un llampec intermitent ha incendiat la barca, quan un raig de llum fugaç forada la nit...

Des de dalt del campanar de la catedral tarragonina, es pot veure cada nit el far de Salou com va trescant per tots els racons de la nit, com un vigilant nocturn amb la seva llanterna màgica...

Fins no fa pas gaire, la presència nocturna del far de Salou es feia notar a la seva zona immediata de la Torre Alta i del cap de Salou, puix que ja són moltes les edificacions que hi ha al seu redós, a llevant i a ponent. Però abans, quan aquells contorns eren una zona pràcticament deserta, només freqüentada pels pescadors, des de mar, el far de Salou, en la seva activitat nocturna, tenia més coneixences a Tarragona que no pas a Salou. Des de la part alta de la ciutat imperial sempre s'ha pogut veure com el far salouenc feia l'ullet, de nits, amb una gran coqueteria. I sempre ha tingut més complicitat amb els pescadors del Serrallo tarragoní que no pas amb els banyistes furtius del Reguerot del Clavegar.