El camí nou del Grau serà, en estiu, la via més transitada de la ciutat, atapeït de cotxes de cavalls, de tartanes, de grups de persones anant i venint de la Vilanova o del Poble Nou de la Mar a València. O de tramvies de tracció animal i molt poc més tard de vapor, el qual amb el seu aspecte i velocitat, d'una certa agressivitat per a l'època, va ser batejat popularment com a Ravatxol, el malnom del cèlebre anarquista francés guillotinat en 1892.
Són els dies i les hores retratades per Eduard Escalante en sainets com Barraca en lo Cabanyal, immortalitzant aquell furor per l'èxode vacacional i els excessos de parents i amics clavant-se com fóra –fashion victims, al remat- en la barraca aconseguida amb dificultats pel sofrit i fart llogater. O les nits d'estiu de l'animat carrer de la Reina, a la fresca o als teatres i cafés, i el llegendari Blasco Ibáñez passejant per allí amunt i avall, abans o després d'haver-se construït la casa a la Malva-rosa, amb el seu pijama de ratlles, expulsant pomposament el fum d'un havà, raonant amb els correligionaris i saludant ací i allà, incendiant les tertúlies del casino republicà del Cabanyal, en mig d'aquella barreja irrepetible de burgesos, menestrals i pescadors, d'aquell magma indestriable i tan artificiós com els somnis d'estiu.