El baldaquí
Espluga feta amor i àliga alabatent
d'argent,
el baldaquí corona l'ara del presbiteri.
L'ombra de l'Esperit
li dóna l'harmonia i el sentit
que brolla del misteri.
I les quatre columnes, com uns xiprers de llum
i foc de quatre flames que crema i no es consum,
vetllen l'ara del Crist talment un parteratge,
com l'Esperit feia ombra a la Verge, en el missatge
d'ésser Mare del Verb, i, amb un alè pregon, renovaria
el món.
Peça única d'un fons de meravella única
sota l'única volta. Té l'Esperit per túnica.
L'estol de sants encercla la carn d'aquesta joia.
Presència del verb, carn verge de la Noia
que porta, en el silenci d'aquesta sola nau,
la caritat, la pau.
El pern del baldaquí és el Crist. Joiós, corona
la Verge. Que coroni la testa de Girona.
Cadascú sigui l'ombra del Crist bo i fent camí
per cims i fondalades. I trobi, a mans besades,
el rostre de l'amor, l'olor de les petjades
del cor del baldaquí.