El balcó del Mediterrani per excel·lència és a Tarragona, situat al capdamunt de la seva Rambla, a llevant, guaitant sobre la mar. I és la mateixa ciutat que guaita sobre aquesta mar enlluernadora que recull les espumes del sol i s'emmiralla en els estels a la nit. Però no gaire lluny hi ha un altre balcó, que passa una mica desapercebut, perquè no es urbá. Parlem del cap de Salou, que es veu millor des de la mar que no pas des de terra ferma i que es dreça a més de quaranta metres d'alçària. És un penya-segat impressionant; una gran llenca de roca que avança agosaradament cap a mar, com un immens vaixell, de proa. [...]
Des del balcó del Mediterrani, a Tarragona, el far de Salou, de nit, amb el seu focus, es confon amb els focus de les maquines del tren majestuoses que es veuen venir de lluny i que es perden dintre el túnel de la nit com un estel fugaç; a l'encalç d'un somni. El somni perenne d'un estel que es va fonent en la immensitat de la llum i del temps.