Eixint de l'església...

Autor: Josep Iglésies i Fort
Obra: Les ciutats del món , 1987

Eixint de l'església, el gran panorama que s'ofereix des del portal romànic i la barana del seu davant, us atrau l'esguard, us desperso- nifica i fa recular la veu de la pròpia consciència i de la mística devoció. L'ànima, ara, s'expandeix embadalida, en admiració extrema. Dins la nau verna era el recolliment i el silenci. D'ací estant, prorrompríeu en crits de joia, exclamacions d'entusiasme i de gaubança. El bat de la sole- llada dóna gales inusitades als pendissos, a les cingleres, als boscos llu- nyans i a les ruïnes immediates. És la bellesa externa del món, que se us mostra amb tot l'esclat. Dins la disbauxa de la llum d'estiu que emboi- ra l'atmosfera, els cingles altius, de modalitat cendra, dels Motllats, encerclen la part alta de la vall de l'Aixàvega. Es precipita la inflada fal- dilla de la serra amb efusió de sembrats vers els cingles de damunt de les Fonts del Glorieta. A l'una banda, el redreç sobtat i negrenc de la serra del Pou i, a l'altra, els ventres deformes i grossers de la serra de la Lluera. Boscos i cingles blau-negre fan guàrdia estreta a les brillants sinuositats del riu, el qual va camí del Camp. La plana blava, rosada i verda, des del peu de la serra negra a la mar, fulgura amb Tarragona, retallada en el blau-cel de les aigües extenses. El cap de Salou és talment un aligot d'ales esteses que és a punt de volar endins la mar, però que serva la cua amarrada a la sorra.