165. Dissabte aprés, foren davant nós los prohòmens de Perpenyà e feren-nos reverència. E nós manam-los que fessen síndics e aquí nomenaren-nos cinc persones que els confermam per cònsols, e dotze d'altra part per jurats; e juraren en poder nostre. E ordenam que fos batlla de Perpenyà En Guillem Albert e lloctinent dels comdats de Rosselló e de Cerdanya En Ramon de Totzó, e ordenam dels altres oficis de la vila.
166. Digmenge aprés, oïm sermó en lo pati del castell de Perpenyà ab tot lo poble qui ésser-hi volc. E preïcà frare Berenguer Amorós, de l'orde dels frares menors, qui parlà dels afers de l'execució e dels nostres drets e de la unió per nós feta. E d'açò mateix manam que preïcàs frare Arnau Descastllar, del dit orde, en la casa dels frares menors, e frare Miquel Agost, de l'orde dels preïcadors, en l'església de Sent Joan de Perpenyà. Puis, après dormir, nós cavalcam ab tota nostra cavalleria per la vila de Perpenyà, saludant les gents e mirant la vila, e conexíem bé que les gents havien gran plaer de nós, mas eren esglaiats que no tornassen en poder d'En Jacme de Mallorques; qui feïa metre en veu e en fama que solament ho teníem nós per postat, e dins breus dies lo hi retríem.
165. Dissabte després, foren davant nós los prohoms de Perpinyà i ens feren reverència. I nós els manàrem que fessin síndics i aquí nomenaren-nos cinc persones que els confirmàrem per cònsols, i dotze d'altra part per jurats; i juraren en poder nostre. I ordenàrem que fos batlle de Perpinyà En Guillem Albert i lloctinent dels comtats de Rosselló i de Cerdanya En Ramon de Totzó, i ordenàrem dels altres oficis de la vila.
166. Diumenge després, oïm sermó en el pati del castell de Perpinyà amb tot el poble qui hi volgué ésser. I predicà frare Berenguer Amorós, de l'orde dels frares menors, qui parlà dels afers de l'execució i dels nostres drets i de la unió per nós feta. I d'això mateix manàrem que prediqués frare Arnau Descastllar, del dit orde, en la casa dels frares menors, i frare Miquel Agost, de l'orde dels predicadors, en l'església de Sant Joan de Perpinyà. Puis, desprès de dormir, nós cavalcàrem amb tota nostra cavalleria per la vila de Perpinyà, saludant les gents i mirant la vila, i coneixíem bé que les gents havien gran plaer de nós, mes eren esglaiats que no tornessin en poder d'En Jaume de Mallorca; qui feia dir en veu i en fama que solament ho teníem nós per poc temps, i dins breus dies l'hi retornaríem.