Edicions 62/Edicions Orbis (Barcelona), 1984
E En Guillem de Vinatea, qui era hom esforçat e hom assenyalat en la ciutat, dix:
-Anem, que pus que són fetes les ordinacions, jo m'ho aventuraré de dir, que no hi planyeré la mia vida, e, si em mata lo senyor rei, morré per llealtat, e, així, pus que jo m'aventur de dir-ho, bé us podets vosaltres aventurar d'anar-hi!
E així es féu, que hi anaren lo dit En Guillem de Vinatea e los jurats e consellers. E com foren denant lo senyor rei, nostre pare, e la reina, madastra nostra, e tot llur Consell, En Guillem de Vinatea proposà e dix:
Que molt se meravellava del senyor rei e de tot son Consell que aitals donacions feés ne consentís, com havia; car allò no volia àls dir sinó tolre e separar lo regne de València de la Corona d'Aragó, car, separats les viles e llocs tan apropiats com aquells eren de la ciutat de València, València no seria res; per què ells no consentien en les dites donacions, ans hi contradirien; e que es meravellaven fort d'ell e de son Consell, que en tal punt los posassen davant, car posaven-los en punt d'ésser traïdors.
-E alre, senyor, no hi mudarien, si a mi, senyor, sabiets tolre lo cap del coll ne si ens sabíets a tots matar. Mas certific-vos, senyor, que, si nós morim, que no escaparà algú d'aquests qui són ací, que no muiren tots a tall d'espasa, sinó vós, senyor, e la reina, e l'infant don Ferrando.
E, oint aquestes paraules, lo senyor rei, nostre pare, dix a la reina:
-Ah, reina, açò volíets vós oir!
E ella, tota irada, plorant, dix:
-Senyor, esto non consentria el rei don Alfonso de Castella, hermano nuestro, que ell no los degollase todos.
E lo senyor rei respòs:
-Reina, reina, el nostre poble és franc, e no és així subjugat com és lo poble de Castella, car ells tenen a nós com a senyor, e nós a ells com a bons vassalls e companyons.
I En Guillem de Vinatea, qui era hom esforçat i hom assenyalat en la ciutat, digué:
-Anem, que ja que són fetes les ordinacions, jo m'ho aventuraré de dir, que no hi planyeré la meva vida, i, si em mata el senyor rei, moriré per lleialtat, i, així, ja que jo m'aventuro de dir-ho, bé us podeu vosaltres aventurar d'anar-hi!
I així es féu, que hi anaren el dit En Guillem de Vinatea i els jurats i consellers. I com foren davant el senyor rei, nostre pare, i la reina, madrastra nostra, i tot llur Consell, En Guillem de Vinatea proposà i digué:
Que molt se meravellava del senyor rei i de tot son Consell que aitals donacions fes ni consentís, com havia; car allò no volia àls dir sinó prendre i separar el regne de València de la Corona d'Aragó, car, separades les viles i llocs tan apropiats com aquells eren de la ciutat de València, València no seria res; perquè ells no consentien en les dites donacions, ans s'hi oposarien; i que es meravellaven molt d'ell i de son Consell, que en tal punt els posessin davant, car posaven-los en punt d'ésser traïdors.
-I altre, senyor, no hi mudarien, si a mi, senyor, sapigueu llevar el cap del coll ni si ens sabéssiu matar a tots. Mes us certifico, senyor, que, si nós morim, que no escaparà algú d'aquests qui són ací, que no morin tots a tall d'espasa, sinó vós, senyor, i la reina, i l'infant don Ferrando.
I, oint aquestes paraules, el senyor rei, nostre pare, digué a la reina:
-Ah, reina, això volíeu vós oir!
I ella, tota irada, plorant, digué:
-Senyor, esto non consentria el rei don Alfonso de Castella, hermano nuestro, que ell no los degollase todos.
I el senyor rei respongué:
-Reina, reina, el nostre poble és franc, i no és així subjugat com és el poble de Castella, car ells tenen a nós com a senyor, i nós a ells com a bons vassalls i companyons.
23. "É nós depuis, a cap d'alguns dies, partim de la dita ciutat de Saragossa, e venguem-nos-en a Lleida, e, com entram en la dita ciutat de Lleida, fom aquí reebuts ab gran alegria e gran festa, e gran honor qui ens hi fo feta per tots aquells qui eren en la dita ciutat. E van-nos eixir a reebre, defora de la ciutat, ab armes, cent hòmens de cavall, tots guarnits, e ab gran gent de peu ab armes, bé e honradament. E entram-nos-en en la dita ciutat e descavalcam a la Seu, e aquí fem reverencia a nostre senyor Déu e creador nostre Jesucrist e a nostra dona santa Maria. E, feta reverencia, pujam-nos-en a nostre Castell, on era nostra posada.
24. E estatns nós en la dita ciutat fo assignat cert dia per nós a tots los prelats, rics-hòmens, cavallers, ciutats e viles de Catalunya, que compareguessen denant nós en lo dit castell per fer-nos sagrament de feeltat e per oir algunes paraules per nós ordenades de dir dins nostre cor.
23. I nós després, al cap d'alguns dies, partim de la dita ciutat de Saragossa, i venguem-nos-en a Lleida, i, quan entràrem en la dita ciutat de Lleida, fórem aquí rebuts amb gran alegria i gran festa, i gran honor qui ens hi fou feta per tots aquells qui eren en la dita ciutat. I van-nos eixir a rebre, defora de la ciutat, amb armes, cent hòmens de cavall, tots guarnits, i amb gran gent de peu amb armes, bé i honradament. I entram-nos-en en la dita ciutat i descavalcàrem a la Seu, i aquí férem reverència a nostre senyor Déu i creador nostre Jesucrist i a nostra dona santa Maria. I, feta reverència, pujam-nos-en a nostre Castell, on era nostra posada.
24. I estant nós en la dita ciutat fou assignat cert dia per nós a tots los prelats, rics-hòmens, cavallers, ciutats i viles de Catalunya, que compareguessin davant nós en el dit castell per fer-nos sagrament de fidelitat i per oir algunes paraules per nós ordenades de dir dins nostre cor.
12. E, aprés algun temps, en la fi de l'estiu, anam-nos-en a València, e, com hi fom, venc a nós per missatger del dit rei de Mallorques mossèn Pere Ramon de Codolet, majordom seu. E volia'ns fer relació de la missatgeria per què era vengut, e dixem-li que nós havíem ja ordonat d'anar a caça de porc en les partides del monestir de Valldigna, car en aquell temps no havia encara, en nostra senyoria, caça de porc senglar, sinó en les muntanyes de Jaca e al peu del Moncayo e en les marjals de les muntanyes del dit monestir de Valldigna, de Oliva e de Dènia, e açò per tal com la terra era lladoncs pus poblada de gents que ara no és, per raó de les mortaldats e guerres que es són aprés seguides; per què lladoncs escoltar no el poríem; mas, com seríem tornats de caça, l'escoltaríem. E, com haguem feta nostra caça e fom tornats en València, lo dit mossèn Pere Ramon de Codolet explica'ns la sua missatgeria, e dix-nos que el rei de Mallorques havia proposat de fer guerra palesa al rei de França, e açò per los torts que li feïa en la vila de Montpeller, e que nós d'açò li haguéssem d'ajudar e valer.
12. I, després algun temps, en la fi de l'estiu, anam-nos-en a València, i, quan hi forem, vengué a nós per missatger del dit rei de Mallorques mossèn Pere Ramon de Codolet, majordom seu. I volia'ns fer relació de la missatgeria per què era vingut, i diguérem-li que nós havíem ja ordenat d'anar a caça de porc en les partides del monestir de Valldigna, ja que en aquell temps no havia encara, en nostra senyoria, caça de porc senglar, sinó en les muntanyes de Jaca i al peu del Moncayo i en les marjals de les muntanyes del dit monestir de Valldigna, d'Oliva i de Dènia, i això per tal com la terra era aleshores mes poblada de gents que ara no és, per raó de les mortaldats i guerres que es són després seguides; perquè aleshores no el podríem escoltar; mes, quan seríem tornats de caça, l'escoltaríem. I, quan haguérem feta nostra caça i fórem tornats en València, lo dit mossèn Pere Ramon de Codolet explica'ns la seva missatgeria, i dix-nos que el rei de Mallorques havia proposat de fer guerra palesa al rei de França, i això pels torts que li feia en la vila de Montpeller, i que nós d'això li havíem d'ajudar i valer.
2. Certa cosa és que el dit rei En Jacme, tresavi nostre, qui conquistà la ciutat e illa de Mallorques de la mà de sarraïns, e així mateix conquistà la ciutat e regne de València de la mà de sarraïns, en lo temps de la sua mort, lleixà tres fills; e la un, qui fo rei d'Aragó, hac nom Pere, e l'altre fill, aprés nat, hac nom Jacme, e lo terç hac nom Sanxo qui fo arquebisbe de Toledo. E lo dit rei, tresavi nostre, heretà lo primogènit del realme d'Aragó e de València e comdat de Barcelona e no es volc intitular sinó rei d'Aragó. E heretà l'altre fill, per donació que li'n féu entre vius, e après li ho confirmà en son testament, del realme de Mallorques ab los comdats de Rosselló e de Cerdanya, e de la baronia de Montpeller, e intitulà's d'aquells. E calcun d'aquests dos reis estec, aprés mort del dit pare llur, en plena possessió de llurs regnes, comdats, baronia e terres.
2. Cosa certa és que el dit rei En Jaume, tresavi nostre, qui conquistà la ciutat i illa de Mallorques de la mà de sarraïns, i així mateix conquistà la ciutat i regne de València de la mà de sarraïns, en el temps de la seva mort, deixà tres fills; i l'un, qui fou rei d'Aragó, amb nom Pere, i l'altre fill, aprés nat, rebé nom Jaume, i el tercer tingué per nom Sanxo qui fou arquebisbe de Toledo. I el dit rei, tresavi nostre, heretà lo primogènit del reialme d'Aragó i de València i comtat de Barcelona i no volgué cap altre títol sinó rei d'Aragó. I heretà l'altre fill, per donació que li'n féu entre vius, i desprès li ho confirmà en son testament, del reialme de Mallorques amb els comtats de Rosselló i de Cerdanya, i de la baronia de Montpeller, i intitulà's d'aquells. I cadascun d'aquests dos reis estigué, després mort del dit seu pare, en plena possessió de llurs regnes, comtats, baronia i terres.
E, aquí, les companyes, així de cavall com de peu, acordades, e gran partida d'aquelles ja a Gerona anades, fom de propòsit que, ans que dret camí féssem l'entrada de Rosselló, anàssem fer reverència a nostra Dona de Montserrat.
E així, dimercres matí, a vint-e-huit d'abril, partim de la dita ciutat ab fort poca companya, e anam-nos dinar a Martorell e a sopar a Collbató. E, aquí, donaren-nos de consell que trametéssem lletres nostres de pregàries a tots los arquebisbes, bisbes, e a totes les òrdens dins nostra senyoria situats, que, per tal com, per raó d'execució de justícia, nos convengués a enantar a ocupació reial contra lo dit Jacme de Mallorques e les terres e béns seus, los quals encara senyorejava de fet, fessen especial oració a Déu per nós e per les dites nostres companyes. Nós acceptam lo dit consell, manam que ell fos menat a execució, e, açò fet, reposam aquí la nit.
E, dijous matí, a vint-e-nou d'abril partint d'aquí cavalcant, anam entrò al peu de la costa de Montserrat, e aquí descavalcam, e manar que les bèsties anassen per lo camí pla a Monistrol e que aquí ens esperassen; e nós, ab nostres companyes, muntam la dita costa a peu, e, aquella pujada, fórem a una esgleia apellada Sent Miquel. En vista del monestir deMontserrat, isqué'ns a carrera lo prior de Montserrat e reebé'ns reverentment, e convidà'ns aquell dia, e ensems anam fer reverència a nostra dona santa Maria, e, feta aquella, entram dinar, e, après menjar, ab lo prior ensems, anam presentar a la dita Verge una galea ab totes ses
eixàrcies d'argent en reverència de la victòria que ens donà lo dia que prenguem terra a Mallorques, la qual hi havíem feta portar ans de dos dies que nós hi fóssem. E, presentada la dita galea, fem-nos venir los ermites de Montserrat, los quals dels seus ermitatges havia fets al monestir davallar lo dit prior, als quals diguem e pregam que per ells fos constituïda especial oració, la qual diguessen a certes hores de dia e de nit per nós e per les nostres companyes per la raó que dessús havem dita. E, après, partim d'aquí e avallam les escales de Montserrat e anam sopar e jaure a Monistrol, on lo dit prior així mateix nos havia convidats.
E, divendres matí, anem-nos a dinar a Terrassa e sopar a Sabadell.
I, aquí, els acompanyants, així de cavall com de peu, acordats, i gran partida d'aquells ja anats a Girona, férem de propòsit que, abans que dret camí féssim l'entrada de Rosselló, anéssim a fer reverència a nostra Dona de Montserrat.
I així, dimecres al matí, a vint-i-vuit d'abril, partim de la dita ciutat amb fort poca companyia, i ens anàrem a dinar a Martorell i a sopar a Collbató. I, aquí, ens donaren de consell que trametéssim lletres nostres de pregàries a tots els arquebisbes, bisbes, i a totes les ordes situades dins nostra senyoria, que, per tal com, per raó d'execució de justícia, ens convingués a avançar sobre l'ocupació reial contra el dit Jaume de Mallorca i les terres i béns seus, els quals encara senyorejava de fet, fessin especial oració a Déu per nós i per les dites nostres companyies. Nós acceptàrem el dit consell, manàrem que ell fos portat a execució, i, això fet, reposàrem aquí la nit.
I, dijous al matí, a vint-i-nou d'abril partint d'aquí cavalcant, anàrem fins al peu de la costa de Montserrat, i aquí descavalcàrem, i menàrem que les bèsties anessin pel camí pla a Monistrol i que aquí ens esperessin; i nós, amb nostres companyies, muntàrem la dita costa a peu, i, aquella pujada, fórem a una església anomenada Sant Miquel. En vista del monestir de Montserrat, sortí a rebre'ns el prior de Montserrat i ho féu reverentment, i ens convidà aquell dia, i tot seguit anàrem a fer reverència a nostra dona santa Maria, i, feta aquella, entràrem dinar, i, desprès de menjar, amb el prior de seguida, anàrem presentar a la dita Verge una galera amb totes ses eixàrcies d'argent en reverència de la victòria que ens donà el dia que prenguérem terra a Mallorca, la qual hi havíem feta portar abans de dos dies que nós hi fóssem. I, presentada la dita galera, fem-nos venir els ermitans de Montserrat, els quals dels seus ermitatges havia fets davallar al monestir el dit prior, als quals diguérem i pregàrem que per ells fos constituïda especial oració, la qual diguessin a certes hores de dia i de nit per nós i per les nostres companyies per la raó que més amunt havem dita. I, desprès, partim d'aquí i davallàrem les escales de Montserrat i anàrem a sopar i a jaure a Monistrol, on el dit prior així mateix ens havia convidats.
I, divendres al matí, ens anàrem a dinar a Terrassa i sopar a Sabadell.
165. Dissabte aprés, foren davant nós los prohòmens de Perpenyà e feren-nos reverència. E nós manam-los que fessen síndics e aquí nomenaren-nos cinc persones que els confermam per cònsols, e dotze d'altra part per jurats; e juraren en poder nostre. E ordenam que fos batlla de Perpenyà En Guillem Albert e lloctinent dels comdats de Rosselló e de Cerdanya En Ramon de Totzó, e ordenam dels altres oficis de la vila.
166. Digmenge aprés, oïm sermó en lo pati del castell de Perpenyà ab tot lo poble qui ésser-hi volc. E preïcà frare Berenguer Amorós, de l'orde dels frares menors, qui parlà dels afers de l'execució e dels nostres drets e de la unió per nós feta. E d'açò mateix manam que preïcàs frare Arnau Descastllar, del dit orde, en la casa dels frares menors, e frare Miquel Agost, de l'orde dels preïcadors, en l'església de Sent Joan de Perpenyà. Puis, après dormir, nós cavalcam ab tota nostra cavalleria per la vila de Perpenyà, saludant les gents e mirant la vila, e conexíem bé que les gents havien gran plaer de nós, mas eren esglaiats que no tornassen en poder d'En Jacme de Mallorques; qui feïa metre en veu e en fama que solament ho teníem nós per postat, e dins breus dies lo hi retríem.
165. Dissabte després, foren davant nós los prohoms de Perpinyà i ens feren reverència. I nós els manàrem que fessin síndics i aquí nomenaren-nos cinc persones que els confirmàrem per cònsols, i dotze d'altra part per jurats; i juraren en poder nostre. I ordenàrem que fos batlle de Perpinyà En Guillem Albert i lloctinent dels comtats de Rosselló i de Cerdanya En Ramon de Totzó, i ordenàrem dels altres oficis de la vila.
166. Diumenge després, oïm sermó en el pati del castell de Perpinyà amb tot el poble qui hi volgué ésser. I predicà frare Berenguer Amorós, de l'orde dels frares menors, qui parlà dels afers de l'execució i dels nostres drets i de la unió per nós feta. I d'això mateix manàrem que prediqués frare Arnau Descastllar, del dit orde, en la casa dels frares menors, i frare Miquel Agost, de l'orde dels predicadors, en l'església de Sant Joan de Perpinyà. Puis, desprès de dormir, nós cavalcàrem amb tota nostra cavalleria per la vila de Perpinyà, saludant les gents i mirant la vila, i coneixíem bé que les gents havien gran plaer de nós, mes eren esglaiats que no tornessin en poder d'En Jaume de Mallorca; qui feia dir en veu i en fama que solament ho teníem nós per poc temps, i dins breus dies l'hi retornaríem.
E la bona dona dix que alguns de la vila de Perpenyà e de la terra de Rosselló de Conflent feïen fort malvats tractaments, per los quals nós devíem morir, en los quals tractaments son marit era consent e quaix cap e començament. E encontinent fem pendre lo marit de la dona e interrogam-lo dels afers, e dix-nos que, a tractament del dit En Jacme de Mallorques, algunes persones de la dita vila, devotes al dit En Jacme de Mallorques, feïen tractaments aitals, que nós, cavalcants per la vila, certs ballesters, amagats en l'alberg d'un traïdor, En Calloç, e en altres albergs d'alguns altres traïdors, davant los quals nós devíem passar, nos tirassen ab sagetes enherbades, e, al colp nós ferits, que avalot de gent se llevàs, que prengués nós e los nostres e que moríssem encontinent; e, si aquest tractament no es pogués fer, que se'n fes altre, ço és saber, que alguns, ab claus falses, obrissen les portes del castell de Perpenyà e que dins s'amagassen per obrir les portes al dit En Jacme de Mallorques, així com ho havien acordat; e, les dites portes obertes, devien entrar certs hòmens guarnits, e, ells entrats, que s'ensenyorissen del dit castell, e que, sens clemència, moríssem nós e la reina, nostra muller, e nostres filles que aquí eren, e, aprés, tothom qui nostre fos. E, d'altra part, se devien trair certs castells de la terra e aquells lliurar al dit En Jacme de Mallorques. E, açò sabut, fem pendre aquells que poguem, qui en los dits tractaments eren consents; dels quals fem fer diverses justícies, així com mereixien.
I la bona dona digué que alguns de la vila de Perpinyà i de la terra de Rosselló de Conflent feien molt plans malvats, pels quals nós devíem morir, en els quals plans el seu marit era partícip i gairebé el cap i l'instigador. I de seguida vam fer prendre lo marit de la dona i vam interrogar-lo sobre els afers, i va dir-nos que, per indicació del dit En Jaume de Mallorca, algunes persones de la dita vila, devotes del dit En Jaume de Mallorca, feien semblants plans, que nós, cavalcant per la vila, certs ballesters, amagats en l'alberg d'un traïdor, En Calloç, i en altres albergs d'alguns altres traïdors, per davant dels quals nós devíem passar, ens tiressin amb sagetes enherbades, i, un cop nós ferit, que avalot de gent s'aixequés, que prengués nós i els nostres i que moríssim de seguida; i, si aquest pla no es pogués fer, que se'n fes un altre, això és saber, que alguns, amb claus falses, obrissin les portes del castell de Perpinyà i que s'amaguessin a dins per obrir les portes al dit En Jaume de Mallorca, així com ho havien acordat; i, les dites portes obertes, devien entrar certs homes guarnits, i, ells entrats, que s'ensenyorissin del dit castell, i que, sens clemència, moríssim nós i la reina, nostra muller, i nostres filles que aquí eren, i, després, tothom qui fos dels nostres. I, d'altra part, se devien trair certs castells de la terra i aquells lliurar al dit En Jaume de Mallorca. I, açò sabut, fem apressar aquells que poguérem, qui en els dits plans eren implicats; dels quals fem fer diverses justícies, així com mereixien.
69. Dijous, a trenta-u de juliol, partim d'aquí, e, ab les batalles ordenades, segons la manera pus prop dita, anam dret a Canet, e atendam-nos pres l'aigua, on ha una gran verneda e pradal davant lo Castell. E les companyes de les hosts anaren-se'n tantost a percaçar, e trobaren assats fe a palla e altres refrescaments a ells e a les bèsties; car les gents de la terra cuidaven que nós anàssem dret a Perpenyà e no ho havien desat. E, aquest dia, venc a nós lo cardenal dessús dit per tractar concòrdia entre nós e lo dit qui fo rei de Mallorques. E, per co com no deïa res de novell, no li fem altra resposta, sinó així com haviem acostumat, salvant que li diguem que ens meravellàvem molt de la favor que el dit qui fo rei de Mallorques trobava en Cort de Roma, que nós jamés, o, per nós, lo dit infant En Pere no poc traure un cardenal de Cort de Roma per la qüestió que era entre nós e l'infant En Ferrando, nostre frare, e aquell que fo rei de Mallorques, per aquest fet, n'havia trets dos, e que açò era gran favor, e la santa Esgleia de Roma no havia raó. Car no era estat algun rei d'Aragó tro a nós, que no hagués escampada de la sua sang per l'Esgleia o per Déu, e no ha rei al món a qui pus tenguda sia l'Esgleia que a nós. Si volia fer retret per Sardenya, no ho pot fer, ans nós li ho podem fer, que la hi havem guanyada, que Sent Pere ne'n donà un tros de pergamí escrit, ço és dit per la bolla de la donació, e nostre pare l'havia tolta a la comuna qui n'era desobedient a l'Esgleia, e la li havia dada, e ara n'havia un rei e vassall. E lo dit cardenal, veent que àls no podia fer, anà-se'n a Pià e aquí estec per alguns dies.
69. Dijous, a trenta-u de juliol, partim d'aquí, i, amb les batalles ordenades, segons la manera fa poc dita, anàrem de dret a Canet, i acampaem prop de l'aigua, on hi ha una gran verneda i prats davant el Castell. I les companyies de les hosts anaren-se'n de seguida a aconseguir vitualles, i van trobar tot segguit palla i altres refrescaments per a ells i per a les bèsties; ja que les gents de la terra es creien que aniríem de dret a Perpinyà i no ho havien desat. I, aquest dia, vengué a nós el cardenal a sobre dit per tractar concòrdia entre nós i aquell qui fou rei de Mallorca. I, per això com que no deia res de nou, no li fem altra resposta, sinó així com haviem acostumat, llevat que li diguérem que ens sorprenia molt del favor que aquell qui fou rei de Mallorca trobava en la Cort de Roma, que nós mai, o, per nós, lo dit infant En Pere no poc traure un cardenal de Cort de Roma per la qüestió que era entre nós i l'infant En Ferrando, nostre germà, i aquell que fou rei de Mallorca, per aquest fet, n'havia trets dos, i que això era gran favor, i la santa Església de Roma no tenia raó. Ja que no hi havia hagut cap rei d'Aragó abans de nós, que no hagués escampada de la sua sang per l'Església o per Déu, i no ha rei al món per qui més respectada sigui l'Església que per nós. Si volia fer retret per Sardenya, no ho podia fer, tot el contrari nós li'n podçiem fer, que la hi havem guanyada, que Sant Pere ne'n donà un tros de pergamí escrit, això és dit per la butlla de la donació, i nostre pare l'havia tornada a la comuna qui n'era desobedient a l'Església, i la li havia dada, i ara n'havia un rei i vassall. I el dit cardenal, veient que altra cosa no podia fer, va anar-se'n a Pià i aquí estigué per alguns dies.
142. Dijous, a vint-e-quatre de juny, dia de Sent Joan, fem cavaller En Romeu Martínez de Sorita, e, vers lo vespre, ans del sol post, mossèn Pere Ramon de Codolet eixí del castell de Coblliure ab tots los soldats qui hi eren de cavall e de peu, e anaren-se'n vers Perpenyà, e nós fem-los acompanyar tro a Euna.
143. Divendres, a vint-e-cinc de juny vers hora de tèrcia, los prohòmens de Coblliure nos lliuraren lo castell e la vida, e En Felip de Castre més la nostra senyera en lo castell. E, aprés menjar, vers lo vespre, anam a l'esgleia dels preïcadors e prenguem homenatge dels cònsols e de moltes gents de la vila.
144. Dissabte après, fem continuar a mossèn Ramon de Barberà, que ordenam per capità a Coblliure, de reebre homenatge de les gents; e aquell dia estiguem en lo castell de Coblliure.
142. Dijous, a vint-i-quatre de juny, dia de Sant Joan, fem cavaller En Romeu Martínez de Sorita, i, vers el vespre, abans del sol post, mossèn Pere Ramon de Codolet eixí del castell de Cotlliure amb tots els soldats qui hi eren de cavall i de peu, i anaren-se'n vers Perpinyà, e nós fem-los acompanyar fins a Elna.
143. Divendres, a vint-i-cinc de juny vers hora de tèrcia, els prohòmens de Cotlliure ens lliuraren el castell i la vida, i En Felip de Castre més la nostra senyera en el castell. I, després de menjar, vers el vespre, anàrem a l'església dels predicadors i prenguérem homenatge dels cònsols i de moltes gents de la vila.
144. Dissabte desprès, fem continuar a mossèn Ramon de Barberà, que ordenàrem per capità a Cotlliure, de rebre homenatge de les gents; i aquell dia estiguérem en el castell de Cotlliure.
172. E, com tot ço que havíem a fer en Rosselló fo ordenat, lo dimercres aprés, vint-e-cinquèn dia d'agost, partim de Perpenyà, ab nostra companya de Casa acostumada, e anam-nos-en a Tuïr jaure.
173. Dijous aprés, anam-nos-en jaure a Vilafranca de Conflent, on algunes gents de la dita vila avalotadament havien malmenats en lo camí En Pere Mercader, En Bernat Company e En Pere Adrover, jurista, síndics de la vila de Puigcerdà, qui venien a nós a Perpenyà per fer homenatge, e ocieren En Pere Adrover.
E nós, per punir e castigar aquest excés, e per reebre homenatge dels hòmens, aturam a Vilafranca tro al dilluns sigüent, e manam parlament al dia de Sent Miquel, a Lleida, sobre los afers d'En Jacme de Mallorques. E apellam-hi los infants En Pere e En Jacme e En Ramon Berenguer, los arquebisbes de Tarragona e Saragossa, mossèn Llop de Luna, mossèn Berenguer d'Anglesola, mossèn Gonçalbo Garcia, les ciutats de Saragossa, de Barcelona, de València e de Lleida.
172. I, com tot això que havíem a fer en Rosselló fou ordenat, el dimercres després, vint-i-cinquè dia d'agost, partim de Perpinyà, amb nostra acostumada companyia de Casa, i anam-nos-en a Tuïr a jaure.
173. Dijous després, anam-nos-en a jaure a Vilafranca de Conflent, on algunes gents de la dita vila avalotadament havien atacats en el camí En Pere Mercader, En Bernat Company i En Pere Adrover, jurista, síndics de la vila de Puigcerdà, qui venien a nós a Perpinyà per fer homenatge, i mataren En Pere Adrover.
I nós, per punir i castigar aquest excés, i per rebre homenatge dels hòmens, ens aturàrem a Vilafranca fins al dilluns següent, i manàrem parlament al dia de Sent Miquel, a Lleida, sobre los afers d'En Jacme de Mallorques. I hi convocàrem els infants En Pere i En Jacme i En Ramon Berenguer, els arquebisbes de Tarragona i Saragossa, mossèn Llop de Luna, mossèn Berenguer d'Anglesola, mossèn Gonçalbo Garcia, les ciutats de Saragossa, de Barcelona, de València i de Lleida.
160. Dilluns, a dotze de juliol, los de la força d'Elna se reteren, ço és de la vila d'amunt, vers hora de tèrcia. E nós trametem-hi los alguatzirs e alguns de nostre Consell, e tengren a presó mossèn Roger de Ravenac, qui era capità, e els altres, segons que dit és. E lleixaren-ne anar los de la senyoria del rei de França. E après En Felip de Castre, ab companya de cavall, mes la nostra senyera en lo cloquer de la seu d'Elna sus ait. E totes les gents, hòmens e fembres, eixiren e vengren a la tenda nostra a besar-nos los peus e les mans. Aquest dia don Pedro d'Eixèrica continuà lo tractament per En Jacme de Mallorques; e, finalment, nós donam lo poder ab lletra nostra que ell pogués dar salvament de vida e de membres e presó a En Jacme de Mallorques, si es metia soltament en nostre poder ab totes les terres e llocs de Rosselló e de Cerdanya, e prometem que ens hauriem mísericordiosament vers ell.
160. Dilluns, a dotze de juliol, els de la força d'Elna es rendiren, això és de la vila d'amunt, vers hora de tèrcia. I nós trametem-hi els algutzirs i alguns de nostre Consell, i posaren a presó mossèn Roger de Ravenac, qui era capità, i els altres, segons que dit és. I deixaren-ne anar els de la senyoria del rei de França. I desprès En Felip de Castre, amb companyia de cavall, posà la nostra senyera en el cloquer de la seu d'Elna dalt de tot. I totes les gents, homes i dones, eixiren i vingueren a la tenda nostra a besar-nos els peus i les mans. Aquest dia don Pedro d'Eixèrica continuà el tractament per En Jaume de Mallorca; i, finalment, nós donàrem el poder amb lletra nostra que ell pogués dar salvament de vida i de membres i presó a En Jaume de Mallorca, si es metia voluntariament en nostre poder amb totes les terres i llocs de Rosselló i de Cerdanya, i prometérem que tindríem misericòrdia d'ell.
15. Nós, aquell dia, venguem al monestir de Sent Miquel de Cuixà, prop de Vilafranca, mija llegua, on estiguem sis jorns, per cobrar a nostra mà los llocs e castells qui eren romasos establits per-lo dit En Jacme de Montpeller. E entretant fem enderrocar les forces de Codolet, de Prada e de Marqueixanes, per tal que d'aquí avant per semblant cas ne per altre no ens en pogués venir clamnatge, e que, si en cor hagués de tornar, no s'hi pogués recaptar. E, totes les forces que el dit En Jacme havia preses a nostra mà cobrades, exceptat lo dit Castell d'Arrià de nostres gents assetjat, venguem-nos-en a Perpenyà.
15. Nós, aquell dia, vinguérem al monestir de Sant Miquel de Cuixà, prop de Vilafranca, mitja llegua, on estiguérem sis jorns, per cobrar a nostra mà los llocs i castells qui eren romasos establerts per lo dit En Jaume de Montpeller. I entretant fem enderrocar les forces de Codolet, de Prada i de Marqueixanes, per tal que d'aquí endavant per semblant cas ni per altre no ens en pogués venir damnatge, i que, si en cas hagués de tornar, no s'hi pogués recaptar. I, totes les forces que el dit En Jaume havia preses a nostra mà cobrades, exceptuant lo dit Castell d'Arrià de nostres gents assetjat, venguem-nos-en a Perpinyà.
E passam per lo coll de Panissars sens nengun contrast, saul que alguns de nostres servents, ço és, alguns almogàvers, que hi havia un escuder de Casa nostra, Eixemeno d'Esparça, prés d'ell, ab alguns hòmens a cavall que no es volien cabdellar, se'n pujaren al Castell de Bellaguarda, e aquí hac algun fet d'armes, e moriren-hi alguns hòmens del castell e prengueren moltes nafres. E anam-nos-en jaure en la ribera de Tec, davant un lloc que ha nom Sent Joan prop lo Voló, e aquí posam nostres tendes e reposam aquella nit.
I vam passar pel coll de Panissars sens cap contratemps, només que alguns de nostres servents, ço és, alguns almogàvers, que hi havia un escuder de casa nostra, Eixemeno d'Esparça, prés d'ell, amb alguns homes a cavall que no es volien cabdellar, se'n pujaren al castell de Bellaguarda, i aquí hagué algun fet d'armes, i moriren-hi alguns homes del castell i prengueren moltes ferides. I anam-nos-en jaure en la ribera de Tec, davant un lloc que té per nom Sant Joan prop el Voló, i aquí vam posar nostres tendes i reposàrem aquella nit.
27. E, estants nós en la ciutat de Barcelona, veents les grans messions qui s'havien a fer per los afers de la dita guerra, la qual era revenguda e tornada per colpa del dit rei de Castella, acordam de tenir Corts als catalans en la vila de Cervera d'Urgell. E per ço partim de Barcelona lo vuitè dia del mes d'octubre après següent e anam a la dita vila de Cervera on tenguem les dites Corts, les quals foren acabades e llicenciades en lo vintè dia del mes de deembre aprés següent. En les quals Corts nos fon feta gran proferta per tots los bracos de les Corts per manera de fogatge.
27. I, estant nós en la ciutat de Barcelona, veient les grans missions qui s'havien a fer pels afers de la dita guerra, la qual era revinguda i tornada per culpa del dit rei de Castella, acordàrem de tenir Corts als catalans en la vila de Cervera d'Urgell. I per això partírem de Barcelona el vuitè dia del mes d'octubre après següent i anàrem a la dita vila de Cervera on tinguérem les dites Corts, les quals foren acabades i llicenciades en el vintè dia del mes de desembre aprés següent. En les quals Corts ens fou feta gran oferta per tots els bracos de les Corts a la manera de fogatge.
I nós entràrem dins el dit lloc de Morvedre poderosament en el catorzè dia del mes de setembre del dit any mil i tres-cents seixanta-cinc. I és cert que, tenint nosaltres el dit setge, vingueren de les ciutats de Barcelona i de Mallorques moltes naus armades i fornides de molta gent destra en el fet de la mar, per contrastar a l'estol del rei de Castella, amb l'ajuda del qual estol i de les gents d'armes que hi vingueren, Déu féu gràcia a nós que conquerim el dit lloc de Morvedre, qui ens era molt contrari, per ço com els camins públics d'Aragó i de Catalunya no podien passar a València si no era per dit lloc a nós rebel. I, després d'estar per alguns dies dins el dit lloc de Morvedre, anem a la ciutat de València, on entram el vint-i-unè dia del dit mes de setembre.
44. Primerament la dita reina, ab Consell de dona Sanxa de Velasco, qui era ama sua e era dona qui cabia molt en lo Consell de nostre pare, e de mossèn Ramon Cornell e de mossèn Gonçalvo Garcia e d'alguns altres qui s'esforçaven complaure a la dita reina, e encara En Bernat de Sarrià, a qui fo comanat l'infant don Ferrando, tractaren e meteren en obra, e encara se féu de fet, que el dit infant fo heretat de la ciutat de Tortosa per donació perpetual que li fon feta. E fo-li donat títol de marqués. E a fer aquesta donació donà favor l'infant En Joan, oncle nostre, qui era patriarca d'Alexandria e arquebisbe de Tarragona; e la ciutat de Tortosa defès tant com poc que no fos separada de la Casa d'Aragó. E, finalment, per grans espaordiments qui foren fets al poble de la dita ciutat e per corrupció d'alguns majorals e regidors d'aquella que en prengueren dons e serveis, consentiren a la dita donació e preseren lo dit infant per senyor natural, e, d'allí avant, senyorejà la dita ciutat tro al dia de la sua mort.
E, aprés que els dits comtes foren estats a nós, sopam e metem-nos en nostre llit per reposar, e començam a domir. E, estants així, vengueren a nós En Miró e tres altres bons hòmens de la vila d'Oriola per fer-nos reverència per part de la dita vila, faents gràcies a Déu qui ens havia endreçats de venir en aquelles partides, suplicants-nos que fos nostra mercè que els delliuràssem del rei de Castella, qui ab grans gents s'era mes en la vila d'Elx per assetjar Oriola. E nós, sintents lo raonament dels dits hòmens qui eren venguts, despertam-nos e volguem saber qui era, e digueren-nos que el dit En Miró si quart era eixit de la vila d'Oriola e venguts a nós ab gran perill de llurs persones. E nós haguem-ne gran plaer e gran alegria, e, decontinent, fem entrar lo dit En Miró si altre denant nós, e aquí haguem ab ells raonament qui ens plac e ens alegra molt, car donaren-nos a sentir que el dit rei de Castella nos prepararia batalla en lo camp de la Matança, on havíem a passar, anant a Oriola. E, estants així, vengueren a nós los dits comtes de Trastàmara e de Dénia, e parlaren ab nós de la jornada que l'endemà devíem fer per delliurar la dita vila d'Oriola del perill en què estava e de combatre'ns ab lo dit rei de Castella, si ardiment hagués d'eixir-nos a batalla, car, segons los certs ardits que n'havíem, ell era en lo dit lloc d"E1x tro ab set mília hòmens a cavall e ab més de quaranta mília de peu, creixent-se tots dies de companyes, car de tot Regne de Múrcia e d'altres parts proïsmes de son regne hi havia contínuament venguda e venia gran gent.
49. (fragment) E l'altre dia après següent, partim d'aquí e anam a Llutxent d'on partim lo cinquè dia del dit mes de deembre, totavia ab totes nostres gents d'armes, e anam al lloc d'AIcoi. E d'aquí partim lo huitè dia del dit mes e anam a un lloc apellat Saix, prés lo lloc de Castalla. E, l'endemà, partim del dit lloc de Saix, passada solament la primera part de la nit, car tot ho haguem ops, per los dies qui eren pocs e la jornada que era de nou llegües, car gran perill fóra estat, si així no ens hi fóssem cuitats. E, passants per lo lloc de Saix, alleujam-nos en l'horta de Favanella; e del dit lloc de Saix tro al dit lloc de Favanella ha nou llegues. E fom-hi hora tarda, car era ja hora del seny del lladre. E, com fom descavalcats, planguem-nos d'aquella tan gran jornada que feta havíem, car en tota aquella jornada no descavalcam, ans menjam sobre les selles nós e tota nostra gent. [...]
50. E en aquest camí de la dita jornada, per ço com la terra que calcigam era erma e deserta e plena de gran multitud de caça, ço és, de perdius, conills e llebres, esdevenc-se que, per la gran gent que era ab nós, no es llevà caça de perdius, ne de conills e llebres que no fos presa, així per los grans crits e ahucs que es metien per les gents e per l'execució que es feia personalment per la gran gent de la nostra host. Així que, segons per alguns era arbitrat, més de deu mil parells de perdius e cinc-centes càrregues de conills e llebres foren preses per les gents de la dita host nostra, de què hagueren gran refrescament.