Després, van córrer veus que Vadell sortia de nit de l'església i assaltava les cases de fora vila, a la vegada que atracava els vianants solitaris. Exigia que li donessin, segons consta a la paperassa que li fou posteriorment incoada, "pa, oli, llegums i carn de ploma, per alimentar-se ell mateix i la seva muller i fill i el gos que la dita i seva família li guardava". Mossèn Gregori, un dia, el va comminar amb aspror perquè es redrecés: Jaume Vadell el va envestir i va estar a punt d'ofegar-lo dins la gran pila baptismal de marbre que configurava una monumental petxina.
Però el desastre definitiu va tenir lloc a mitjan octubre. Una tarda, al temple desert, van acudir a resar un vidu recent, paraire de professió, i la seva filla, de catorze anys, anomenada Paula, "rossa", diu el text de la denuncia, i la imagino una noieta callada, les trenes gruixudes i llargues, blaus els ulls... Bé: Jaume Vadell s'abraonà contra el paraire, el va deixar estormaiat, i allí mateix, a la capella de Sant Antoni, va violar la noia. Després, potser mitja hora més tard, va arribar una beata: el paraire encara estava desmaiat i Paula plorava en un racó, escambuixada i amb les cuixes regalimant sang. I la porta del campanar, de la sinuosa escala de cargol, era tancada per dintre...