Després de l'Almanac modernista de la literatura catalana vingué la revista La Nova Catalunya. Aquella revista va ésser fundada per Josep Ala- dern a Sitges, en una temporada que el meu germà visqué allí, i la continuàrem a Alcover (1896), en una petita impremta que havien comprat els nostres pares i que teníem ins- tal·lada en el local conegut per Torre de la Saura, damunt del portal del mateix nom. En el primer pis d'aquella torre, a la qual es puja per una estreta escala de caragol, el nostre literat i editor hi tenia establert el taller de tipografia, i la mateixa habitació servia com a redacció de la revista, per bé que de redactor gairebé sempre només s'hi trobava l'ofi- cial que la componia i la imprimia, acompanyat d'un noi que delia per a poder ajudar, de l'infant que ara és l'home que ofereix aquests records. Joan Pérez-Jorba, a Barcelona, escrivia una secció de Notes sobre el moviment intel·lectual de fora, i ens trametia aquells i altres originals seus junt amb alguns periòdics estrangers. Per les parets d'aquell estatge de la torre, una mica més amunt de les caixes i de la minerva, hi havia exposades, penjant, les publicacions que tenien establert el canvi amb la nostra, moltes de les quals solien esmen- tar La Nova Catalunya amb llaor.