Després anem a dinar a Anglès, on va néixer la meva mare; anem a la fonda "Can Selga". Feia potser vint anys que no hi havia estat.
Després de dinar hem anat a fer un volt pel poble: els carrers amb esglaons i arcs de pedra, el mirador vora l'església, les arbredes de pollancres desfullats vora el Ter, la muntanya de Santa Bàrbara, imponent a l'extrem sud del poble... Tot m'ha fet recordar altre cop moments de la meva infància, quan hi passava algun estiu. M'han vingut, però, records molt més remots que els que sento quan vaig a Manlleu, remots i alguns d'esvaïts: un carrer imprecís, que ara no sabria trobar, uns horts, una meva cosina llunyana amb uns ulls verds, enormes, de pestanyes llarguíssimes, fosques, uns ulls preciosos... un gos que vaig recollir un estiu, dues germanes que tocaven el piano a quatre mans, una tarda de juliol llegint sota un gran til·ler Las afinidades electives...