Des del cim del poble, hom aconsegueix el castellot per una rampa que aboca a la gran volta gòtica, que li feia de portal. La vella fortificació serva només uns murs obstinats a baranejar per tot el contorn de l'abís. Sense cap teulada, la seva silueta al cim del bloc acolumnat és l'encís major del clot penyaler, on la petita nau de Pratdip sembla ancorada. Proa encarada al congost, la roca del castell fou un dia l'escut que presentà a les sagetes enemigues la vileta fortificada. Si els guerrers no pogueren mai enfilar el penyal, l'enfilen ara, que és en abandó, ullastrells i bargallons que, arrelats en esquerdes, agiten llur ramatge a mitja roca. Per la banda del congost, el castell encara rumbeja, en mirar-se a l'enxup del molí fariner, enllà del baluard del molí de Més Amunt. Hom diu que aquest, cobert de penjarelles d'heura i tumultuosament aclamat pel brancam dels garrofers, guarda tresors enterrats, secret que un gavatx se'n dugué a la tomba. Per la banda del poble, la vella fortificació senyoreja damunt les teulades i les torres emmerletades que, quan minva el febrer, apareixen emmarcades pels camps, on les soques negres dels vells ametllers es drecen amb el brancatge en flor, damunt les tendrors del sembrat que velluta la terra.