Des de no sé quan, jo ja sabia que a La Trapa hi havia habitat Llàtzer de Vadell, cosí germà del leprós Felip i, per tant, oncle segon de l'almirall Francesc Joan. El seu retorn al poble degué ocórrer poc després del 1832, a jutjar per l'escriptura de venda de la finca, que havia estat abandonada pels monjos en mans d'un administrador. Llàtzer en va pagar poc. I la seva arribada, curiosament, ha continuat també viva en la memòria popular —així com la seva figura. No sé, però, si la gent no en fa una transposició amb la vinguda dels trapers: trobo que hi ha massa factors comuns, en la descripció de l'una i l'altra. Però encara que anecdòticament no fos així, en la base dels dos fets sí que hi ha força concomitàncies: es presentaren d'improvís, després d'haver adquirit la possessió, la qual van convertir en un lloc entre clausurat i llegendari, desapareixent després ells d'una forma radical.