Des de la Rambla, unes escales de marbre tronat condueixen fins a les restes de la placeta de Sant Cristòfol. Quan hi arribem, sorgeix la visió del desastre. Al costat dels edificis ruïnosos, dels solars plens de fem i de merda de gos sobre taulells grisos, s'alça un gratacel modern i rogenc que dóna l'esquena amb menyspreu al que fóra, cent anys enrere, un centre vital de la ciutat, avui reduït a un simple i voraç aparcament subterrani.