D'entre tots aquests nuclis, i deixant de banda Vandellós, només Masboquera, Masriudoms i sobretot l'Hospitalet mantenen un cens d'habitants que, en el cas de l'Hospitalet, va creixent en franca progressió, per causes òbvies. No podia ser d'altra manera. L'Hospitalet es troba situat en una estratègica cruïlla de camins i en una zona marítima puixant. L'Hospitalet es troba equidistant de Tarragona i de Tortosa i en plena ruta de Barcelona a València, i a la falda del Coll de Balaguer, que era travessat per la Via Augusta a l'època romana. Una ruta tan principal i en un lloc tan estratègic necessitava tenir un alberg que al mateix temps fes d'hospital, o viceversa, per als viatgers cansats, malalts o malferits. I fou un infant, en el sentit de qualificatiu nobiliari, l'infant Pere, primer comte d'Empúries i després de Prades, qui el 1344 va emprendre l'empresa de construir aquest hospital, amb el nom d'hospital del Coll de Balaguer.
Guerres, atacs corsaris, aixopluc de bandolers... Tota mena de vicissituds ha passat aquest casal, del qual ja a penes si en queden quatre parets, llevat de la torre —de sis que en tenia— i el parament occidental i la petita església de Sant Pere.
Però el nucli humà de l'Hospitalet ha superat totes aquelles dissorts, que de retop l'han fornit i enfortit com s'esdevé amb aquells palets del riu Llastres, que són l'ànima d'antigues pedres polides pels dits dels segles. Una ànima forta que el mestral tumultuós que encercla el Torn ha perfilat i ha ennoblit.
Les forces eòliques tenen una forta complicitat a fornir el caràcter dels homes i del mateix paisatge. A la costa ens trobarem molts pins completament corbats pel vent. Aquests pins es converteixen en un símbol constant d'una presencia eòlica. Ramon Gomis, en el seu llibre La mar de la frau, ens parla del vent del Nord que bufa sovint a la nostra costa, però l'escriptor no passa de la mar de Cambrils. Aquest vent, que no s'ha de confondre amb la tramuntana, encara bufa més fort a la mar de l'Hospitalet. És el mestral, vent del nord-oest, que baixa per la Conca de l'Ebre i que, en arribar a les comarques tarragonines, creix en intensitat, en particular als ports de Beseit i al coll de Balaguer, on arriba en forma de mestral desbocat, és el seré del Camp de Tarragona i el cerç del Baix Ebre, com molt bé observa el mateix R. Gomis.
La mar d'aquesta costa ocupa la frau del golf de Sant Jordi, que va des del Cap de Salou fins a l'Hospitalet de l'Infant, a la desembocadura del riu Llastres. És un mar protegit dels corrents de llevant pel Cap de Salou, i obert als temporals de migjorn i a les garbinades d'estiu.