22 de juliol [1986]
D'ençà que no bec alcohol la memòria m'ha millorat tant que sovint em vénen al cap records inútils.
He recordat, com si somniés, una anada a Eivissa, una noia que jo acomiadava en un vaixell, plorant, mentre algú, algú «inspirat», tocava sobre el moll, entre la gent, amb una trompeta, la melodia «Con tu blanca palidez». Després m'han vingut al cap, pruriginosament, altres situacions que em van ocórrer ja fa temps als Amics de les Arts de Terrassa: un dia d'estiu. Se celebrava una festa. Una noia i jo ens miràvem... Veig la noia, palplantada com una estàtua, somrient al portal dels «Amics», era rossa, portava una brusa escotada, a ratlles, i uns pantalons vermells, pell rosada, una mica encesa de sol...
Tot això té un punt d'absurd. Em delecto amb inexactitud dels fets i m'obsessiono excessivament.