De totes maneres, tant de sol i bon temps és una mica imbècil. D'entrada, avorreix. A pesar que sigui bonic, el paisatge aquí és endormiscat, hi planeja una sensació fada. El sol crema els colors, els vegetals, que tampoc no abunden. Tanta llum omple terra i mar d'un polsim blanc i tristot. Els vents de migjorn, de llebeig i xaloc porten boires lleus i pàl·lides. S'ha de tenir ficat al cervell el complex de la carn torrada i negroide que està de moda, per a aguantar unes vacances aquí. Suposo que els barris miserables medievals i els calls jueus devien ser una cosa així com Benidorm i d'altres poblacions germanes. Però, repeteixo, proporciona diners. Endavant.
L'arquitectura, matadora. El poble vell ha estat repintat, arreglat. De mediterrani —recordem la Vilajoiosa—, ara no en té res. S'assembla perillosament als barris antics de Còrdova. Això sí: té la bellesa de les targetes postals. I la nota simpàtica que molts carrers són retolats en català: Santa Faç, Alacant, Sant Vicenç, Roser...