De la primera estada a Horta s'endugué Picasso una sèrie de dibuixos d'arbres (el contorn, la textura, la identitat) i els esbossos d'un quadre que volia que es titulés Idil·li, en el qual apareix un pastor i una pastora. També dibuixà diverses cases i féu el retrat de la nena Josefa Sebastián Membrado, com també un oli que fou batejat Costums d'Aragó (Aragó era al tombant i s'hi endinsaven quan volien). Picasso tornà a Horta el 1909 després de deu anys justos de la seva primera estada, passades les èpoques blava i rosa i d'haver viscut un cert temps a París. Ja havia pintat obres d'una textura interior molt acusada, netes, estrictes, senzilles. I tornà a Horta. No va a Gósol, Ceret o Cadaqués (pobles en què ja havia exercit la seva activitat de pintor), sinó que va precisament a Horta. Per què? La resposta rau exactament en els quadres pintats, d'ara endavant, a Horta: el cubisme. A Horta comença el cubisme.
Fou en aquell estiu del 1909 que Picasso, acompanyat de Fernande Olivier, es traslladà a Horta de Sant Joan, per segona vegada. Fernande Olivier, en els seus Records íntims per a Picasso, manifesta: "El 1909, vàrem passar quatre mesos a Horta, un poblet al sud de Catalunya. I va ser allà, davant d'aquelles muntanyes de línies molt senzilles, molt depurades, on Picasso va inventar allò que immediatament s'anomenà cubisme. S'emportà d'Horta unes quantes teles, les millors de les quals foren adquirides pels Stein: uns paisatges de dibuix geomètric. En un d'aquests paisatges, unes palmeres animaven amb una nota verda i crua l'estudi realitzat en terres".