2. Certa cosa és que el dit rei En Jacme, tresavi nostre, qui conquistà la ciutat e illa de Mallorques de la mà de sarraïns, e així mateix conquistà la ciutat e regne de València de la mà de sarraïns, en lo temps de la sua mort, lleixà tres fills; e la un, qui fo rei d'Aragó, hac nom Pere, e l'altre fill, aprés nat, hac nom Jacme, e lo terç hac nom Sanxo qui fo arquebisbe de Toledo. E lo dit rei, tresavi nostre, heretà lo primogènit del realme d'Aragó e de València e comdat de Barcelona e no es volc intitular sinó rei d'Aragó. E heretà l'altre fill, per donació que li'n féu entre vius, e après li ho confirmà en son testament, del realme de Mallorques ab los comdats de Rosselló e de Cerdanya, e de la baronia de Montpeller, e intitulà's d'aquells. E calcun d'aquests dos reis estec, aprés mort del dit pare llur, en plena possessió de llurs regnes, comdats, baronia e terres.
2. Cosa certa és que el dit rei En Jaume, tresavi nostre, qui conquistà la ciutat i illa de Mallorques de la mà de sarraïns, i així mateix conquistà la ciutat i regne de València de la mà de sarraïns, en el temps de la seva mort, deixà tres fills; i l'un, qui fou rei d'Aragó, amb nom Pere, i l'altre fill, aprés nat, rebé nom Jaume, i el tercer tingué per nom Sanxo qui fou arquebisbe de Toledo. I el dit rei, tresavi nostre, heretà lo primogènit del reialme d'Aragó i de València i comtat de Barcelona i no volgué cap altre títol sinó rei d'Aragó. I heretà l'altre fill, per donació que li'n féu entre vius, i desprès li ho confirmà en son testament, del reialme de Mallorques amb els comtats de Rosselló i de Cerdanya, i de la baronia de Montpeller, i intitulà's d'aquells. I cadascun d'aquests dos reis estigué, després mort del dit seu pare, en plena possessió de llurs regnes, comtats, baronia i terres.