Casa meva està molt ben situada. Entre dos carrers, quasi acaba en punta, però és escapçada i li queda una façana, d'uns quatre metres, on hi ha tres balconades molt grans. Aquests balcons són una magnífica talaia. Abans de la intervenció de la meva artrosi de maluc, l'any 84, no m'hi havia fixat massa, però des de llavors m'hi he passat moltes hores i com que és un lloc tan cèntric, crec que he vist passar tota la gent del meu poble. I a mi m'agrada recordar les seves coses, i les dels seus morts, que jo he viscut.