Cançons de "Sor Tomaseta"
(Nom amb què la musa popular anomenà
temps enrere la Santa mallorquina Caterina Tomàs)
Oh bell recó de muntanya,
sempre florit, com l'abril!
Qui mai t'ha vista, és de plànyer,
oh Valldemossa gentil!
Lliri del cel, Caterina,
a Valldemossa brostà.
Glòria a la humil Marquesina
que en pobres draps la bolcà.
Vora la font del baptisme,
oh, quina gran resplendor!
La flor, ungida amb el crisma,
mai mes perdrà la blancor.
Per meravella, dejuna
abans de saber parlar;
si va a la font, a la lluna,
un sant li dona la mà.
Fent de son cor santuari,
no en vol de festes ni ball,
i amb fulles passa el rosari
pels olivars de la vall.
Prou que l'infern li mou guerra,
mes la santeta, fidel,
fuig les amors de la terra
per l'amor pura del cel.
El Bon Jesús la volia,
que ella son cor té robat:
la flor del camp s'embellia
dins un convent de ciutat.
Si 1'enemic l'aborrona,
el Bon Jesús ve del cel,
i un pa de sucre li dona
mes saborós que la mel.
Oh pageseta garrida!
oh lliri blanc virginal!
Per vós Mallorca florida
ja duu corona immortal.