Cançó de l'Ametlla del Vallès
Sota els cingles de Bertí
el Vallès obre les ales.
Els núvols s'hi posen i...
no se'n saben avenir!
Sota els cingles de Bertí
el «silenci» de l'Ametlla.
«L'Ametlla»! Quin nom més fi!
Jo m'hi voldria morir...
A la lleixa del Serrat
s'allarga la llunyania.
La mar fugint es vestia
amb el blau immaculat
del mantell d'Aquella verge
monjoia de caçadors.
Oh Verge! Poruga Verge
del nostre Puig-graciós!
Sota els cingles de Bertí
el Vallès obre les ales.
I tot baixant canto sol
de cara a la gran pineda
i bec l'aigua pura i freda
en el clot d'un bassiol
perquè sols en l'aigua clara
hi trobo el regust pregon
d'una terra que és, encara,
la més bonica del món.
Sota els cingles de Bertí
el Vallès obre les ales.