Els Amics de la Poesia - 1960 - L'Ametlla del Vallès
La Quimeta de can Xammar
Empordanesa
de Peralada,
galta-xuclada,
pòmul turgent,
la cama feta
per la sardana
i ventajada
de pensament;
alta de sina
i de cintura,
fina escultura
sota el cel clar;
com una fruita
nostra i madura
és la Quimeta
de can Xammar.
Cançó de l'Ametlla del Vallès
Sota els cingles de Bertí
el Vallès obre les ales.
Els núvols s'hi posen i...
no se'n saben avenir!
Sota els cingles de Bertí
el «silenci» de l'Ametlla.
«L'Ametlla»! Quin nom més fi!
Jo m'hi voldria morir...
A la lleixa del Serrat
s'allarga la llunyania.
La mar fugint es vestia
amb el blau immaculat
del mantell d'Aquella verge
monjoia de caçadors.
Oh Verge! Poruga Verge
del nostre Puig-graciós!
Sota els cingles de Bertí
el Vallès obre les ales.
I tot baixant canto sol
de cara a la gran pineda
i bec l'aigua pura i freda
en el clot d'un bassiol
perquè sols en l'aigua clara
hi trobo el regust pregon
d'una terra que és, encara,
la més bonica del món.
Sota els cingles de Bertí
el Vallès obre les ales.
Estampa del mercat de Granollers
A Antoni Cumella de Granollers, ceramista
Murmuris i crits que bullen
com un eixam monstruós.
Els afollats, orbs, traüllen
pel gran mercat neguitós.
Avancem a les palpentes
oblidant pena i fatics
entre renecs, planys i empentes
i lascívia de pessics.
I retuts, llençats per terra
abandonats al mosquer
fruits que el llot no desaferra
talment els fruits del plaer.
I oferint-se enfilerades
sota una roina de sol:
marmanyeres sufocades
pell-tivant, eixancarrades
com pallers de juliol.
I al davant d'una parada
el pagès que vol i dol
i en brins de palla daurada:
tomàquets tacats de sol...
Llunyana olor d'estable
ens arriba entre el barreig.
Plaer inescandellable
de sentir un poc de mareig.
Una olor que és la primera
que el nas adust ha copsat
entre l'olor encisera
que s'enfila del Mercat.
Ara la força del dia
ens mena dins un tancat.
Encens de peixateria
i un taulell tot argentat.
I enlloc la tranquil·la estada
ni la pau per als sentits.
Arreu letícia bral·lada
d'olors, colors i neguits.
Sols en les places obertes
al gran esplet bigarrat
unes finestres incertes
amb regust d'antiguitat
ens esguarden defallides
des del fons del temps passat...
Unes finestres obertes
verdes de molses desertes
allà al límit del MERCAT.