Avui les torxes il·luminen de forma fantàstica els passadissos emblanquinats de la cartoixa. Chopin, entre el vapor vermell que escampen les lluminaries, es dirigeix al fons. Avança vers un alt cadafal decorat amb una gran bandera polonesa. Maurice i Solange són al seu costat. Ambdós, infants encara, porten rams de flors blanques i vermelles. Arreu hi ha garlandes d'heura, llanternetes de paper pintades. Ningú no sap qui ha maquillat el nostre músic que, amb els llavis molt vermells i el rostre extremament pàl·lid, s'asseu davant el piano tot just arribat de París. És dimarts de carnaval. A la dèbil claror que s'escampa per la vasta profunditat de les voltes puc distingir, com en un gran quadre acabat de pintar per Delacroix, el poeta Heine, que amb lents moviments ajuda Chopin a pujar al cadafal.
Munió d'infants porten carabasses buidades amb espelmes enceses a l'interior. Les ombres reflectides a les altes parets dels passadissos converteixen les persones més petites en gegants.