-Au, digues, que passa?
Joanet va explicant que a les cinc va començar el partit de futbol... Tot era ple de gent; se'ls havien unit estudiants de totes les facultats i molts obrers dels que cadascú havia convidat.
La consigna era, en acabar la primera part, hissar unes pancartes que ja tenien...
-Què deien eixes pancartes?
-Ui, moltes coses! Llibertat per als empresonats polítics. Llibertat per a organitzar-se... No me les sé totes de memòria... Una demanava que els obrers feren vaga general... Les dels estudiants no les vaig veure...
-I el meu fill? «ha cridat la senyora Maria impacient.
Després de mirar a totes bandes, com si temés que de les parets sorgiren ulls i oïts, el fill del calafat ha dit que els «grisos» han agafat Manel, que era l'àrbitre, i també a tots els altres...
Marta fa per calmar la senyora Maria, que maleeix contra tots.
Joanet té por d'anar a sa casa, i, a mesura que va explicant, el pensament li reporta... tot aquella allau d'uniformes grisos que, en ser hissades al vent les pancartes, varen sorgir com per eixarm davallant pels ponts i per les baranes del riu, tot formant una mena de bossa, a on han pogut copar a tots...
Ell era a la barraca bastida per a vestuari; ha pogut veure que Juliet i un home vestit de negre, prenien Tomaset pel braç i se l'emportaven en un cotxe... Tomaset plorava.
Els «grisos», han pegat amb les porres de goma, foragitant tota persona aliena... Han agafat els jugadors i els han ficats a les furgonetes, sense permetre que entraren al vestuari per mudar-se la roba... Tots els estudiants espectadors, han passat a l'acció, llançant pedres i ampolles...
Marta roman en silenci. Ara comprèn la mirada trista de Manel... les expressions amargues... que ella pensava que eren per la faena.
En l'hora baixa, el sol ponent s'ha fet de color rosa i malva.
La mare de Manel, desesperada, crida:
-I tu no ho sabies? No podies haver fet que no...?
-Li jure que...
-Calla; vaig pensant que tots els qui esteu vora el meu fill...
-Pense que jo seré la més perjudicada... El meu fill vindrà al món... sense pare...!