Arenys abundants s'allargassen pels costats de Guardamar, plans o en forma de dunes, on creix una multiplicada vegetació de pins, palmeres, salzes, eucaliptus. El poble era afectat de temporals d'arena, que l'enterraven i tot. A base de vegetació, han impedit que el sorrim s'esvalotés. A més, dóna frescor, cosa apreciable en aquesta costa tan assolellada. També comencen a abundar els horts, on es veuen els primers tarongers, amb el vermell aigualit i brillant de les taronges.
A la vila hi ha un parc extens, ornat de dunes on salzes probablement romàntics es desmaien. La floresta dóna a la població un aire reposat i senyorívol que contrasta amb la insignificança —estèticament parlant, i també en qüestió de pedres historiades— de l'indret. L'hosteleria és com a Torrevieja. La platja s'estira, deserta i plena de còdols, amb casetes de fusta de coloraines i indiscutible vulgaritat. Fa calor i ha sortit el sol, que cau rutilant damunt un estol de barques varades. La visió, malgrat el seu adotzenament, té una mena de força vital curiosa. Tot el País Valencià més o menys ric tendeix al barroquisme, a la cridòria, al moviment i al multicolor. Però una vida grassa, sana, adolescent, el salva sempre. El tipus humà dels horts n'és la manifestació típica. Ara la gent té més greix que a la part murciana i més espatlles, i una gran expressivitat de gest, contundència en el parlar. Guardamar ja és València, o Alacant, tant se val. La gent parla català, claríssim i dialectalitzat.
Crec que els mariners d'aquest tros de costa poden agrair d'haver-se inventat el motor: amb vents de fora no els seria gaire fàcil, anant a la vela, de guanyar terra. Els pescadors tenen vivers, on es belluga peix blanc i crustacis. Si no fos pels fons de fang, tindria més categoria, aquest peix. Les anguiles, en canvi, estan més en el seu element, i juntament amb els llagostins constitueixen la glòria de Guardamar. La gola del Segura és propícia a aquestes bestioles.
El Segura, que ve de Jaén, és un riu minso, a l'estiu. A l'hivern, a vegades porta torrentada. Les seves aigües formen una barra d'arena i còdols davant la gola, que s'obre enfront de la costa i s'endinsa un terç de milla. No té una situació escrupolosament fixa i sembla que al llarg del temps ha estat la causa de la formació de La Manga, o sigui la màniga que tanca el Mar Menor.