Arc de Berà
A Josep Pla
Finestra oberta. Mira a Tarragona.
Per companyia, vinya i garrofer.
Salms de la mar i de ventada té.
Llença, passant-hi, fulles de corona.
Des d'allà lluny li crida la «Capona» :
—Arc ancestral, ta resplendor d'on ve?—
Davant la corba es clava el viatger :
—Empara'm, arc; vull somniar una estona.
I veu passar corrues triomfals.
I sent, heroics, com baten els timbals.
I trem al sol de llances que rutilen.
Roden carros guerrers en processons.
Sota els plomalls floreixen les cançons.
De rara encesa els espirals s'enfilen.