Aquella acumulació d'experiències feia que...

Autor: Terenci Moix
Obra: El petó de Peter Pan , 2006

Aquella acumulació d'experiències feia que, quan sortia del'apartament del Rubén, tot em semblés vulgar, anodí i molt«d'anada». Al mateix temps, em servia per contrarestar la severitat dels preceptes culturals que assimilava als cine-clubs, ala revista Índice i en la meva correspondència amb la Maruja il'Amparo. La mateixa severitat que m'inculcava el Gil deBiedma quan es posava seriós i accedia a parlar-me de Coleridge, Keats o Eliot. Però les coses no anaven sempre de la mateixa manera, perquè durant aquells primers dies de la nostra amistat ell no buscava un contertulià, que n'hi sobraven, sinó un noi capaç de divertir-lo. Li venia de gust tenir una xerrada amena, que li podien proporcionar els habituals de certs bars i, encara que jo presumís de ser més culte que els altres, de fet no deixava de ser un d'ells. Vaig trigar molt a confessar-li la meva vocació literària, perquè era molt gran el respecte que m'inspirava. Havia assumit que el seu prestigi no es limitava al d'un brillant conversador, i encara menys al d'un senyor generós que es dedicava a acompanyar noiets quan sortien dels bars. Si més no, no va ser pas així en el meu cas. Per la seva instigació, vaig llegir poetes als quals no em vaig tornar a acostar en el futur i, al mateix temps, vaig completar les informacions que m'estava proporcionant el Rubén. Però, a més, el Gil de Biedma tenia l'educació d'un gran senyor i la demostrava. Igual que al Rubén,li encantava tot el que es referia a l'excentricitat britànica; tot iaixí, les informacions que ens oferia eren segurament més útils perquè ell efectuava la seva aproximació des d'un prisma intel·lectual. Li agradava especialment la xafarderia selecta dels anys bojos; passava d'una profunda dissertació sobre els diaris de Leonard Woolf a les anècdotes sobre la famosa amfitriona Lady Ottoline, l'excels cercle intel·lectual que va aconseguir aplegar alseu voltant i la violenta passió que va sentir per l'excèntric August John. Amb quina extraordinària riquesa de matisos ironitzava Gil de Biedma sobre aquells personatges!