Aquell casal viladrauenc, al barri de les Paitides, que sembla que vol dir goja o dona d'aigua, servia de consol a Bofill i Ferro i hi somniava. Era el seu reialme. El recordo en plena guerra civil de 1936 passejant pel parc amb aquells solemnes i imposants arbres de mes de quinze metres, vells avets, cedres o sequoies, que en part havia plantat el seu pare. O podant fruiters en un dels racons de la finca. I sempre amb l'escalf dels masovers, en Jaume i l'Agneta, morts fa poc. O fent observacions sobre plantes remeieres o sobre els hàbits dels ocells. I pujant, malgrat que Bofill patia del cor, al capdamunt del seu territori (on no mancaven els horts a la part baixa) en un bosc que anomenava la Baga (l'Obaga) i on ell havia plantat els avui gairebé llegendaris Sis Avets, un dels quals va morir llampat, i que semblen centenaris. Bofill, que patia força per la minva de l'aigua de la font de Ca l'Herbolari, era el senyor d'aquell racó idíl·lic, d'aquella casa pairal on, com que tenia quatre pisos, havien estiuejat Carles Riba, Josep Obiols, Santiago Nadal i la família Panniker.