Al bell mig d'un cercle de muntanyes, el caient abrupte de les quals fa pensar en una altura doble de la que realment tenen, el mateix que un tap gegant dispost per obstruir el trau d'un llarg i feréstec congost, hi ha isolada una peanya de roca amb les ruïnes d'un castell de balada, al cim. Igual que la testa d'un corser fogós, el penyal, tacat de rosa i de blau, es dreça amb el llom al darrera al cap d'un pujolet. Les cases de Pratdip enfilen els seus flancs, li cobreixen el llom i esbadellen portes i finestres tot voltant-li la gropa. Semblen anar en seguiment del monòlit que suporta el castell. Són un genet, dalt de la sella. Les múltiples teulades vermelles, les parets daurades amb els ulls esbatanats dels finestrals, posades unes damunt de les altres en esqueneta, són l'alegria del vas pregon, fet de cingleres de color esclarissat. Un campanaret triangular no s'aixeca gaire, temerós de ferir la suspicàcia de les dues ancianes torres emmerletades que, amb ell, sobrepugen l'amuntegament de cases. L'oratge s'enduu el fum cendrosenc de les xemeneies i l'espargeix fins a fer-li besar els merlets i les cloques.
Els carrers estrets de la part antiga són flautes polifòniques, dins de les quals el mestral s'afua amb embat. Mal empedrats de còdols, s'arboren desiguals, s'eixamplen, s'enxiqueixen a l'atzar, es corben i retorcen amb muntanyenc encís. S'eixoriveixen uns vers la banda de la roca del castellot, els altres vers la placeta de l'esglesiola, a un extrem de la qual obre encara la seva volta ombrosa el vell portal, sota la torra del Capet, on es serva l'ergàstula. Sota la placeta irregular de l'església, una segona plaça més baixa ha estat aconseguida amb la desaparició del vell cementiri. El nou ha estat dut al flanc de la tossa de l'Eura, gairebé a frec del torrent de l'Aguilar. Des dels graons de l'església se'l veu verdejar igual que un sembrat, amb un xiprer solitari, que treu el llarg cos negrenc per damunt del mur emblanquinat.
Al frontis de l'església ha estat estranyament sobreposat el campanaret, escapçant l'ascensió de la teulada. Serva l'esfera d'un rellotge i una porta romànica. L'absis rodó, amb els nobles carreus al descobert, és engolit dins l'ombriu d'un pas estretíssim.