Acompanyat de ben nombrosa comitiva on hi figuraven les autoritats i representació de totes les forces vives de Lleida, se dirigí al poeta a son hostatge, a casa de D. Frederic Renyé, que mentres Mossèn Cinto estigué en la capital del Segre, semblava que s'hi guanyés jubileu de tantes visites com rebia a totes hores.
No hi fa res que a l'estació hi hagués anat tothom, allí a l'andén amb la natural confusió, ningú es donà per satisfet, i durant los dies que va ésser a Lleida sentí ofertes generoses, i paraules plenes de admiració, que el tenien contentíssim.
Però, ell volia aprofitar lo temps veient lo més notable de Lleida, i en un moment que aquella tarda minvaren les visites se els digué que Mossèn Cinto tenia d'anar a veure l'Acadèmia Bibliogràfica Mariana i allà l'acompanyàrem una colla.
Al traspassar lo vestíbul i veure-hi l'estàtua de Don Lluís Roca i Florejachs tingué per ell paraules de gran afecte, puix sabut és que l'estimava, com n'és testimoni lo record que li dedicà en lo discurs dels Jocs Florals al següent dia, com igualment la poesia que endreçà a la seua mort, en la que li diu:
Que dolç es quan altres te diuen adéu,
cantor de la Verge de angèlica veu,
lo dir-te arreveure!
Compara la tristor d'aquesta vida amb la felicitat de la glòria, i acaba:
Allí dalt floreixen uns altres rosers,
allí dalt verdegen uns altres llorers,
jo en sento enyorança.
Puix tu t'hi regales, Lluís estimat,
espera-m'hi a l'ombra d'eix arbre sagrat,
que el viure ja em cansa.
L'Acadèmia Mariana li arrencà sovintejades mostres d'admiració; això de que la Mare de Déu, tinga, no sols una iglésia, sinó, un palau rodejat de jardins, un museu, una impremta, per a que Lleida oferís una prova més d'amor a María, l'alegrava «¿Perquè la fundà?—n'ha dit. —Per enviar a tot Catalunya i a tot Espanya lo perfum d'aqueix Lliri immaculat que hi floreix encara. Des de llavors ella és la turiferària i ensems la cantora, i no sé si diga la mestra de capella de la Verge, puix ella es la que prega, i obliga a cantar-la als trobadors del regne, convidant-los a guanyar exquisides flors d'argent i joies d'or en lo torneig anyal en honor de María.»
Quan se li mostrà la Biblioteca i se'l convidà a escriure quelcom en l'Àlbum de l'Acadèmia, hi posà aquestos versos:
Maria
al cel guia
per camí e flors:
anem-hi,
volem-hi
cantant sos amors.