A l'encreuament de Terrateig, van trobar una barricada de milicians. L'autobús s'hi va atura. en van pujar dos a comprovar la identitat i la condició dels passatgers. El salconduit que els va allargar era impecable. No hi havia res a dir. Li'l van tornar. Se'l va ficar a la cartera. Un d'ells, potser penedit de l'actitud massa respectuosa que havia mostrat davant el senyor retor, abans de saltar a terra, va dir a l'altre, eixe no arriba a Gandia. Ho va fer en veu prou baixa perquè ho sentiren en tot l'autobús.
No ho va encerrar. Ningú el va molestar i van fer cap a Gandia. El pare, la germana i ell van baixar de l'autobús al passeig de Germanies. Van camejar per la ciutat. En travessar la plaça del mercat, van veure eixir fumeguera per la porta de la seu. El mateix dia, el mateix moment que a Montitxelvo encara feien missa, a Gandia ja cremaven l'església. Es van afanyar cap al carrer de Sant Pasqual, on tenien parada les tartanes i, en la tartana de Colau, van arribar a Bellreguard. Com era previsible, els milicians vigilaven l'entrada del poble i el pobre capellà va creure que, si aquells sabien que ell havia arribar al poble, no calia amagar-se.