A la Pobla tenim l'Arbre de la Plaça. És un plàtan enorme. També és un arbre centenari, dóna nom a la plaça, «La Plaça de l'Arbre». Durant un temps van intentar prendre-li el nom i li deien «Plaza de Calvo Sotelo», per als poblatans sempre ha estat la Plaça de l'Arbre. Plantat al bell mig del poble, n'és el símbol i tot ho domina. Davant seu hi ha l'església i l'encreuament de carreteres. És un arbre fort, alegre, acollidor i, em penso, savi.
Sota seu tot hi té cabuda. Ell coneix les coses antigues i modernes, qui neix, qui es casa i qui mor. Com si prengués part en les alegries i en els dolors. Ha vist canvis polítics, intrigues amoroses, festes, concerts, balls... Els dies de mercat aplega sota seu, recolzats al voltant del seu tronc, els homes dels pobles que s'expliquen totes les cabòries. Les hores de sol acull els vells i sap tots els «si no fos». A la sortida de les escoles contempla els jocs de la canalla, se'ls sap tots.
A l'estiu aixopluga centenars d'ocells però també dóna tota la fresca que pot a la gent que seu a la seva ombra. Els bars veïns treuen les taules al carrer i, quan arriba l'airet, fa moure una mica les fulles per avisar que ha passat la calor del dia. Per Nadal, l'engalanen. El vesteixen de llums de colors i tant si neva com si fa boira, ell llueix encara més. Sobretot si neva; la neu de tots els colors del Nadal en unes branques despullades és un espectacle meravellós.
Jo espero que el nostre arbre visqui molts cents anys més i quan mori, que sigui de mort natural, a la seva plaça, amb tots els seus.