9 DE GENER
L'accés a l'església de Vilafreser és difícil. S'hi va per un carreró estret que dóna a una cantonada de la placeta que encara en tanca més l'entrada. Per poder-hi acostar el tractor i el remolc que omplim amb la runa es necessita fer unes maniobres molt ajustades que obliguen a moure repetidament i amb molta precisió el volant.
Quedo admirat de la perícia d'en Sadurní, que es capaç de fer recular el remolc i entrar-lo en l'angle que fa la plaça i el carrer de l'església sense tocar cap caire ni xafar els geranis de l'avia de can Ramon. Els nostres pagesos no han tingut gens de pa a l'ull: han sabut passar del bestiar a les màquines sense cap resistència, amb una gran facilitat i eficàcia.
Quan jo era petit, a Castelló, totes les feines del camp es feien amb animals. I d'això vivíem. L'avi era ferrer. El Ferrer de les alegries. Com ho havia estat el besavi —a casa li deien el padrí—, i com ho fou el meu pare.
A les meves orelles ressonen encara els cops de mall sobre l'enclusa que, amb un ritme compassat i constant, cantaven cada matí i em despertaven. Sento encara la flaire agra dels cascos dels cavalls cremats amb la ferradura roent, i veig el nuvolet de fum blanc que sortia de la pota de l'animal i que s'enfilava fins al balcó del menjador abans de dissoldre's en l'aire. Recordo la fascinació de la rella, vermella de foc, que, amb tenalles, treien de la fornal i que feia espetegar l'aigua de la pila on l'enfonsaven perquè es refredés.
El que no recordo ni puc recordar és el que m'explicava la meva mare aquest matí. Es veu que el meu període de lactància fou difícil i accidentat. La llet de la mare em va fer mal i, segons sembla, el meu estómac no retenia res. Era un nyicris que em passava el dia vomitant.
Una de les poques coses que em podia empassar era una mica de llet escalfada amb la llima roent.
—Pare, poseu la llima a la fornal —deia la mare des de dalt. Al cap d'una estona baixava a la ferreria amb un tupinet. L'avi treia la llima incandescent i l'enfonsava a la llet que provaven de fer-me prendre de seguida, abans no es refredés.
No m'hauria pensat que aquelles eines que jo, quan vaig ser més gran, tocava amb una certa reverència, haguessin representat un paper tan directe en la meva subsistència.